Una aportació fonamental a la Infectació. La pallassa Blanca Montseny ens diu que si no riem acabarem més seriosos que els senyors de gris que mercadegen amb el temps a "Momo", amb el temps i amb tot el que ens agrada i ells n’han pogut fer negoci. Alhora, riure és un desinfectant contra l’autoritarisme.
Contra el dogma: riguem i infectem-nos
Encara que no ho sembli, la infectació de què parlem en aquesta columna fa anys que es produeix i de quina manera. El que ens passa, com sempre, és que no en som completament conscients i haurem d’esperar que algú extern, alguna o algun dels pocs historiadors o sociòlegs que ens són propers, ens ho conti per creure’ns-ho.La caiguda lliure de les ideologies arrossegades pel domini total del capitalisme neoliberal (l’única ideologia que continua dominant part del planeta de forma totalitària) ha portat al replantejament de les formes i els fons de bona part de les esquerres catalana i mundial. Ja no val el dogma pel dogma ni assumir l’autoritat com quelcom bo i imprescindible per a la construcció de la societat en qualssevol de les seves formes. Ja no valen les rigideses ideològiques i vitals de petits grups que demanaven i tenien obediència total per part dels seus súbdits (perdó, membres). La caiguda de la ximpleria falsa del ‘socialisme real’ ha portat aparellada la reformulació de teories i de formes de fer, la descomposició de discursos que alhora que eren perfectes en la forma destrossaven la realitat volent fer quadrada la vida, que sempre ha estat arrodonida. No negaré que continua havent-hi capellans que en nom de Marx o de l’Anarquia fan misses dia sí i dia també, que fan combregar sobretot joves amb rodes de molí amb fals i martells, as encerclades, estels de cinc puntes o quatre barres de son, però són tan pocs que fan riure encara més que no feien riure abans de l’acabament del ‘soci reial’. I el que encara és més bo: són pocs i, com sempre, mal avinguts. Tan pocs que no es mereixen ni aquestes línies, així que canviem de tema.
La infectació és l’única possibilitat d’entesa i no desaparició per a les que no ens volem ni som hereves de tradicions tancades, d’espais closos i de teories tan perfectes en al forma com imperfectes en l’aplicació. Perquè fugim esperitats de qualsevol que ens vulgui fer creure que "ens pot salvar", perquè del matí a la nit no ens creiem els que manen i encara menys els que volen manar, convertim la rialla, el riure i l’alegria en premissa per al nostre comportament biopolític. Que mai més l’avorriment i els uniformes es vulguin fer passar pel que no són, que mai més ni bisbes ni capellans que han llegit més que nosaltres ens portin cap a discursos que no es puguin infectar, que mai més la grisor dels carrers sigui sinònim de prestigi ni les cares serioses de "saber-ne molt". Siguem el que som: persones capaces d’autoorganitzar-nos més enllà del mercat i més enllà dels pensaments tancats que fa 150 anys es van formular després d’analitzar les realitats que els envoltaven i volien transformar. Siguem individus, persones solidàries i, per damunt de tot, amb sentit de l’humor, infectades de festa i cultura i, per tant, allunyats tant com puguem del dogma.
