Prendre la paraula
jordimartifont
13 de desembre de 2007
1 comentari
Infectació: ‘Tots els joncs de la mata’, de Pau Juvillà
L’exsecretari d’Acció Social de la CGT i actual membre del Secretariat Nacional de la CUP aporta el seu granet d’arena a la Infectació, un més entres les tones que ha anat llençant en cada un dels projectes que ha tocat i en què ha participat, sempre amb la intenció d’obrir portes i mai de tancar-ne. Si de cas, que les tanquin les dones i els homes grisos que aquí i allà tenen i fan fred.
Infectació: Tots els joncs de la mata
Pau Juvillà Ballester Fa uns mesos vaig assistir a un seminari sobre teoria independentista en el qual bona part del debat es va acabar generant sobre el tipus d’organització que volíem. Uns defensaven una estructura rígida basada en un model avantguardista i la resta, entre els quals m’incloc, quelcom construït des de la base, més obert i permeable. Crec que aquesta permeabilitat és en gran part la infectació. Infectació és bàsicament trencar els murs que separen col·lectius, organitzacions i idees transformadores i combatives, murs que sovint es troben en els nostres caps i que cal esbotzar; infectació es també buscar els punts comuns enlloc de les diferències, ajudar-nos i lluitar colze a colze els uns amb els altres.Infectació és una realitat en la qual treballem dia a dia en els espais frontissa, aquells espais que actuen de punt de trobada i nexe d’unió entre realitats sovint força diferents i que permeten l’intercanvi d’idees i el debat necessari. D’exemples n’està ple: quan la pagesia més conscient i combativa posa en marxa la Iniciativa Legislativa Popular per declarar Catalunya lliure de transgènics som moltes les que ens hi sumem; quan amenacen de desallotjar un símbol com Can Vies no és el barri de Sants qui ha de lluitar sol sinó que col·lectius i organitzacions de molt divers signe ens hi unim per defensar que es quedi al barri; quan la Seat acomiada les treballadores i els treballadors combatius reblant el clau de la precarització, sortim totes i tots al carrer, i podríem afegir-hi moltes més lluites que ens uneixen: la persecució lingüística, el racisme, l’homofòbia, la negació de les llibertats individuals i col·lectives…., aquests són els espais on ens hem de trobar aquells qui lluitem dia a dia per un canvi real.Les eines necessàries per a la transformació social són diverses i, per sort, no estan tancades sota cap clau ni són patrimoni de ningú, ens hem d’asseure les unes amb les altres, discutir, parlar, llegir i aprendre a respectar-nos. Han d’existir les CUP amb la seva lluita de baix cap a dalt però és necessari també que existeixin col·lectius que es neguin a participar en les eleccions, és necessari que existeixin sindicats combatius formats per persones íntegres i solidàries que participen en les eleccions sindicals com la CGT i organitzacions que, des de les empreses, no ho facin. Tot aquest espectre és essencial, com és essencial que en puguem parlar ja que el nostre aïllament, la nostra compartimentació, és una victòria més del sistema.
Pau Juvillà Ballester Fa uns mesos vaig assistir a un seminari sobre teoria independentista en el qual bona part del debat es va acabar generant sobre el tipus d’organització que volíem. Uns defensaven una estructura rígida basada en un model avantguardista i la resta, entre els quals m’incloc, quelcom construït des de la base, més obert i permeable. Crec que aquesta permeabilitat és en gran part la infectació. Infectació és bàsicament trencar els murs que separen col·lectius, organitzacions i idees transformadores i combatives, murs que sovint es troben en els nostres caps i que cal esbotzar; infectació es també buscar els punts comuns enlloc de les diferències, ajudar-nos i lluitar colze a colze els uns amb els altres.Infectació és una realitat en la qual treballem dia a dia en els espais frontissa, aquells espais que actuen de punt de trobada i nexe d’unió entre realitats sovint força diferents i que permeten l’intercanvi d’idees i el debat necessari. D’exemples n’està ple: quan la pagesia més conscient i combativa posa en marxa la Iniciativa Legislativa Popular per declarar Catalunya lliure de transgènics som moltes les que ens hi sumem; quan amenacen de desallotjar un símbol com Can Vies no és el barri de Sants qui ha de lluitar sol sinó que col·lectius i organitzacions de molt divers signe ens hi unim per defensar que es quedi al barri; quan la Seat acomiada les treballadores i els treballadors combatius reblant el clau de la precarització, sortim totes i tots al carrer, i podríem afegir-hi moltes més lluites que ens uneixen: la persecució lingüística, el racisme, l’homofòbia, la negació de les llibertats individuals i col·lectives…., aquests són els espais on ens hem de trobar aquells qui lluitem dia a dia per un canvi real.Les eines necessàries per a la transformació social són diverses i, per sort, no estan tancades sota cap clau ni són patrimoni de ningú, ens hem d’asseure les unes amb les altres, discutir, parlar, llegir i aprendre a respectar-nos. Han d’existir les CUP amb la seva lluita de baix cap a dalt però és necessari també que existeixin col·lectius que es neguin a participar en les eleccions, és necessari que existeixin sindicats combatius formats per persones íntegres i solidàries que participen en les eleccions sindicals com la CGT i organitzacions que, des de les empreses, no ho facin. Tot aquest espectre és essencial, com és essencial que en puguem parlar ja que el nostre aïllament, la nostra compartimentació, és una victòria més del sistema.
Cal que enfortim les arrels que sostenen totes aquestes lluites, cal que tots els joncs de la mata estiguin ben unids per evitar que les puguin arrencar una a una ja que només aquesta unió en la diferència ens farà avançar una bona part del camí junts.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bona la definició de la lluita de les CUP de baix cap a dalt, i les avantguardes que es quedin en l’art.