Fa quatre dies, la majoria espanyolista a l’Ajuntament de Barcelona va decidir retirar l’atorgament a títol pòstum de la medalla d’or de la ciutat a Heribert Barrera i Costa. Vicent Partal, a l’editorial de Vilaweb d’abans d’ahir: “Valls fa ballar Colau i el PSC, i l’independentisme hi cau de quatre potes“, analitza la conjuntura d’aquesta
Josep Andreu Domingo, batlle de Montblanc, ha estat escollit president de l’associació Independentistes d’Esquerres a les votacions celebrades entre el 5 i el 8 d’aqueix mes, i aquest és el primer article publicat a La República on reflecteix el posicionament del nostre col·lectiu: Per un debat independentista en aquesta Diada. En el nou curs de
Esperonat per una demanda de l’amic i company de recerques, Pau Juvillà Ballester, he recuperat aqueix document elaborat pel Comitè de Professionals i Treballadors de la Cultura del Partit Socialista d’Alliberament Nacionals dels Països Catalans (PSAN), publicat el desembre del 1974, que trobo escaient reproduir la vigíla de la Diada Nacional: 1.- LA SITUACIÓ DEL
Avui ha començat l’assemblea constituent telemàtica i s’ha sotmès a votació la proposta de Declaració fundacional d’Independentistes d’Esquerres culminant un procés encetat el passat 22 de febrer a l’acte de presentació a l’Ateneu Barcelonès del manifest inicial encapçalat per Pep Andreu: Nosaltres, els Independentistes d’Esquerres, som gent que volem la independència de Catalunya en forma
Avui, al migdia, davant l’estàtua al president Lluís Companys de Tarragona, una colla dels signants del manifest ens hem aplegat per donar-lo a conèixer als mitjans de comunicació. “Els signants, homes i dones d’arreu de la nació catalana, amb diverses trajectòries d’esquerres, coincidim avui en la necessitat de donar un nou impuls al procés independentista
Aquix vespre s’ha fet pública la crida encapçalada pel president Carles Puigdemont a bastir una nova organització política a partir del vinent dia 25. He d’agrair als promotors que hagin pensat hi puc aportar alguna contribució efectiva i m’hagin inclós en la llista de convocants. Faig confiança a tothom que vulgui capgirar una dinàmica claudicant
La columna dominical d’Andreu Barnils avui a Vilaweb és tan encertada com punyent: “Nosaltres, els unilaterals“, i tot i compartir-ne el sentit plenament vull afegir-hi algunes reflexions de collita pròpia. La primera, és que no hi ha contradicció entre ser alhora unilateral i pragmàtic, ho ha demostrat, per exemple, Joan Canadell i tots els candidats
El virus que desenvolupa la pandèmia coneguda com Covid-19 té unes repercussions globals multidimensionals que hores d’ara només podem entrellucar segons els efectes que ja són perceptibles en els diferents règims estatals i les organitzacions internacionals afectades (OMS, UE). Els sistemes totalitaris, cas de la Xina comunista i l’Iran islamista, reaccionen prioritzant l’hegemonia dels respectius
Avui s’ha presentat el col·lectiu Independentistes d’Esquerra, en un acte a l’Ateneu Barcelonès, on s’hi han aplegat dugues centes dones i homes procedents de totes les tendències de l’independentisme contemporani, és a dir, del 1968 ençà. Josep Andreu ha estat l’ànima d’aqueixa iniciativa en la que participen antics militants del Front Nacional de Catalunya, el
Coincideixo plenament amb Vicent Partal que en la seva editorial d’avui a Vilaweb titula: “Un respecte per Perpinyà, que no serà un escenari i prou”. Hi vull afegir, però, algunes consideracions complementàries: la primera, la recuperació de la dimensió total de la nació catalana superant, efectivament, el marc del Principat en la nova etapa del
Avui, Demòcrates de Catalunya ha anunciat en roda de premsa que concorreran en solitari en les eleccions catalanes si no hi ha ‘un front comú i transversal de partits, entitats i societat civil que porti en el seu programa electoral fer efectiva la declaració unilateral de l’independència’. També han explicat que en el segon congrés
La (re)construcció de la nació sotmesa que emergeix mitjançant el conflicte d’alliberament amb l’ordre estatal dominant és un fenomen que es dona en tots els pobles que han assolit l’estat propi o estan en curs d’aconseguir-lo. Els ideòlegs que conceben les formes dels nacionalismes d’alliberament segons cada realitat social exerceixen un lideratge teòric i pràctic
Ahir al vespre vaig assistir a la presentació de l’assaig breu de Fermí Rubiralta, “L’evolució independentista” (Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2019), a Ona Llibres de Gràcia. Josep Maria Solé i Sabaté, autor del pròleg, conversava amb l’autor i el públic present. Una de les qüestions que va sortir al col·loqui és que, o bé el
Agustí Barrera i Puigví, historiador i veterà militant independentista, m’ha fet a mans un escrit seu del febrer d’enguany on analitza els precedents de la consulta per la independència d’Arenys de Munt d’ara fa deu anys, de la qual ell mateix en fou un dels iniciadors. Li agreixo la referència al Fòrum Català pel Dret
El 30 d’agost del 1987, la Coordinadora Nacional del Moviment de Defensa de la Terra (sector PSAN) es reunia a Vinaròs per aprovar la ponència política que l’escissió provocada pel sector IPC a l’Assemblea Nacional del novembre del 1986 (contraposant-hi una d’alternativa que duia per lema “Per una política independentista de combat”) va impedir. Aquella