L’arròs verdeja, tot el camp cobert d’aigua creix bé la planta. Nius plens de vida, amb becs que s’alimenten, piulen i creixen. A l’aigua es posa, ufana llur bellesa, el flamenc rosa. La dobla canya, vora el flumen vigila com l’aigua baixa. Espill a l’aigua, a la bella llacuna, imatge clara. Flor de l’ametlla, nostra
El jorn desperta, quan ix el sol a l’alba, la vida s’alça. De matinada, silenci del reialme, el món es calma. El jorn s’agita, feina de la jornada, ningú descansa. L’àpat espera, es menja, beu i es xerra, la vida és bella. La migdiada, plaer de la jornada, moment de calma. Es fon la tarda,
ROC LLOP I CONVALIA, 20 ANYS DESPRÉS Vaig apropar-me a la figura de Roc Llop i Convalia a partir d’una breu referència que va fer-ne l’Albert Manent, un dels grans coneixedors de les nostres lletres, al seu imprescindible llibre Literatura Catalana de l’exili. Em vaig endinsar en la redacció d’un apunt biogràfic, conjuntament amb Josep
Mare nostrum, l’olor a mar salada, terra romana. Mediterrani, un ventet que bufa, de mar nostrada. La Tramuntana, l’ample mar s’emmiralla, la sal eixampla. Estiu de platja, el sol ardent escalfa, la mar banya. Damunt la sorra, es banya al sol la sueca, sembla una gamba. De matinada, l’amic mestral bufa regust de cala. Una
L’arbre fa caure la fulla, i arreu vola buscant paratge. Una horta florida, farcida de verdura conreu de casa. Cirera dolça, una fruita que alegra per saborosa. És la taronja, la fruita que refresca quan és ben dolça. La macedònia, la massana i la pera, els gustos mescla. Roig a la serra, color de la
L’ESTADA A TORTOSA D’ARTUR BLADÉ I DESUMVILA Tots els apunts biogràfics que s‘han anat publicant durant els darrers anys sobre la figura d‘Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) fan tan sols un breu esment del fet que va residir els primers anys de la Segona República a la ciutat de Tortosa. Tanmateix,
Perxant la barca, desperta la marina, salat és l’aire. Flamenc, reposa! vola, bernat pescaire! tu, gavot, neda! Una au rapinyaire, bec ganxut i urpa forta, la presa agafa. Un vol de rosa, obre ala i bella ploma, de nit reposa. L’arròs es planta, es beu molts litres d’aigua, conrea i sega. D’una barraca, una au
La primavera fa dolça la taronja, Gust de primera. Un camp ple d’arbres, Tarongers de flor blanca, Bevem orxata. Dona eixerida, Treballa bé la terra Cull mandarina. Al cel vespreja, Regust de la taronja llum vertadera. A la vorera D’un ample riu que el rega L’arbre verdeja. De matinada; Se sent un grill com canta
La pluja fina encomana vida plena de matinada. Aigua caiguda, remullada la terra, és ben rebuda. Tro de tempesta, el blau cel se sonora, la llum marxa. El llamp il·lumina el firmament recrea. l’ànima es calma. Quan espurneja, un xim-xim ens refresca, l’aigua neteja. Quan apedrega, el camp sencer tremola, natura ens llença. Ruixat de
SOLICRÚ Al bell mig d’un lligallo en prada viatgera, s’alça una ermita petita i molt discreta, guaita des de dalt el vessant de la dreta i albira una frondosa vall arrossera. Uns goigs antics remembren una drecera, un bou llepava una roca amb la llengüeta, un pastoret en alçar-la, sorpreseta! trobà una imatge virginal i
Els llibres d’història ens fan cinc cèntims sobre el dol nacional que va suposar la mort de Mossèn Cinto Verdaguer l’any 1902. El poeta de Catalunya va ser acomiadat per una multitud barcelonina que havia vist en la seua figura tot un símbol del país pel fet d’haver revifat literàriament la llengua dels iaios, a
Una puta malaltia – mots que t’eixiren de l’ànima – se t’ha endut terra enllà, envers un indret que desconeixem, el misteri de tots els temps. Allà escriuràs les teues memòries, narraràs els quefers quotidians, t’implicaràs en fer l’altre món més humà. Bon viatge com a guerrer que al teu poble has estat fidel. que
Verda natura, tresor retinal l’arbre, bella escultura. Al camp, pau i calma, quan canta el grill a l’alba, el cos descansa. Flor blanquinosa, en eixe jardí nivi la ment reposa. La platja verge un matí d’estiu tòrrid, olimp terrestre. Negra oreneta, quan amb un miler vola, tempesta apropa. La minvant lluna, Ja mig descolorida D’aquí
Nit amb estels, el cel replet de bellesa, vida d’anhels. El riu somriu, Rega galant l’horta ufana, Sent el caliu. Terra on vivim, nostra parla rural, xerrant gaudim. Bella poesia, En un moment crucial, Dolça melodia. Un bonic poema, el viure és una gran lluita, la parla l’emblema. Un bell retrat, nostre món ben feliç
El gust de cirera, dolcet plaer de l’ànima, color de senyera. Jorn de primavera, a l’abril aigües mil, la vida és ben bella. Negre oceà, agafaré la drecera amb una patera. Contemplo el mar, respiro aire salat, crec en l’atzar. Vent d’oceà, bufa fort terra enllà sal al seu pas. Sota una palmera descanso a