EL VOT AL COR Sense peresa, ben d’hora! No ens envaïa cap por, més bé l’ànima encesa, -d’il•lusió, cordura i germanor-: portàvem el vot al cor! A la butxaca, mig amagada una papereta titllada de crim. Il•legal per llei del patró colonial, accelerava l’anhel de ser lliures amb el somriure colossal de la il•lusió. Envoltats
Passen els jorns amb solitud austera. no estem en primavera dels mots en rima, el món s’accelera i s’acalora, exiliat en l’esfera de la pressa, i no remembra el so d’un bon poema. Dicten unes onades de grandesa, – passen les hores, es fon el vespre –, el pas del temps fa que s’ignori la
El so clàssic de la música emblema d’un menut país al mig d’Europa. Alta muntanya amb corrent alpina i bella vall amb llacs d’aigua blava. El Danubi és verd amb tanta fàbrica, Strauss el cantà blau en altra època. Viena és monument tota ella Salzburg és vida i cultura. Gusen té regust a l’altre món
El plor ens envaeix, Younes! Un nus de pensament ben humà. Ni cel ni infern, ni Déu ni Al.là! Només plor, dolor, horror, temor! Tenies rostre jove i mirada d’infant. A l’escola vas conèixer no musulmans. A futbol vas jugar amb blancs, els profes et van donar un cop de mà, segur que algun català
Després de gairebé un mes, el projecte Hospitalitat de Jaume Vidal, guanyador de la tercera edició de la convocatòria d’art públic i instal·lacions a espais singulars de les Terres de l’Ebre, XYZ, clourà aquest diumenge, 13 d’agost, en una acció a la torre de Font de Quinto de Campredó. L’acció tindrà lloc a les 20:30
La Batalla de l’Ebre va tenir el tret de sortida a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938. És a dir, avui fa 79 anys. L’exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre les viles de Mequinensa (Baix Cinca) i Amposta (Montsià). El principals punts de
He cregut oportú realitzar la traducció al català de la històrica carta que va redactar el poeta jueu tortosí Menahem ben saruq al rei dels Khàzars, la qual li havia estat demanada per l’estadista Hasdai, el seu patró. “Jo, Hasdai, fill d’Isaac, fill d’Ezra, dels exiliats jueus de Jerusalem a Sepharad, sirvent del meu senyor
La figura del poeta jueu Menahem ben Saruq (en hebreu מנחם בן יעקב בן סרוק) em provoca a la vegada curiositat i admiració. Natural de Tortosa on va nàixer vers el 920, li va arribar el traspàs a Còrdova uns cinquanta anys després. Va ser un prestigiós gramàtic i un expert poeta políglota del desè
Durant la nit de sant Joan ressona el cel, cel de revetlla que el poble desvetlla, desvetlla el clam de poble que vol, vol ser lliure amb un somriure, somriure carregat d’anhel i il.lusió, il.lusió que encomana la flama del Canigó, Canigó serralada que cantava el poeta, poeta que va fer renàixer la parla ancestral,
Els actes commemoratius del centenari de l’himne nacional mexicà varen ser una ocasió d’intensa relació i de col·laboració entre la intel·lectualitat catalana de la diàspora i els organismes governamentals asteques. El 30 de desembre de 1954 la massa coral de l’Orfeó Català va donar el concert anual a la gran sala del Palau de Belles
Enguany fa deu anys que es va celebrar a Jesús el centenari del naixement d’un homenot polifacètic, Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1992): poeta, dramaturg, novel·lista, historiador, historiador esportiu, cronista, home del catalanisme polític, etc. Conjuntament amb l’amiga Dolors Queralt, el vam treure del pou de l’oblit. Va ser un difusor incansable
The New York Times denunciava la intransigència del govern espanyol pel fet de no deixar votar la ciutadania de Catalunya en un article publicat en la simbòlica data de sant Joan el passat 24 de juny, diada nacional dels Països Catalans, la qual és ben present en la mítica de la catalanitat sota la lluminositat omnipresent del foc
PRÒLEG Aquesta obra d’Emigdi Subirats, és potser la més personal de les que ha publicat fins ara, ja que hi ha molta implicació, emotivitat, sentiment i sobretot amor a la terra que l’ha vist néixer i créixer, Campredó. Campredó templer és una obra que recull història, poesia, teatre, faules i altres, però sobretot, és la
L’ombra de l’arbre ens aireja la tarda en un ardent vespre. Moixons que piulen, el cor ens entendreixen suaus sons del vespre. Despunta l’alba, Una roja tonada Cap al cel s’alça. Grogues espigues S’escampen en camps fèrtils, Lliures d’espines. La lluna plena La nit ens coloreja, la vista alegra. Les argilagues oloroses i verdes, Les
Diumenge al vespre, al sofà el cul pren forma la mandra cansa! Des d’una barca albiro la gavina que lliure vola. El sol em banya, que bonica és la platja des de l’hamaca. El nostre llibre retrata aquesta imatge del nostre Ebre. Circula l’aigua, davall de la cascada, l’assud de Xerta. Quan ve la tarda,