Hem fet camí durant mesos encesos, forjant esperances i il·lusions, hem conreat coratge arreu d’un viure senzill i ple d’amor, feina i alegria. Avancem, a poc a poc, sense el camí traçat, tot seguint el pas del temps que no s’atura. I ens trobem davant d’imatges colpidores, idees sanes i… tanques arreu d’un horitzó que
El filòleg, germanista i traductor Artur Quintana ha estat guardonat amb el premi Lo Grifonet 2015, que concedeix la seu territorial d’Òmnium cultural a les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un dels intel•lectuals més prestigiosos dels Països Catalans, gran entre els grans, amb tot un seguit d’estudis lingüístics que són tota una referència per als
He volgut traduir al català la històrica carta que va redactar el poeta jueu tortosí Menahem ben saruq al rei dels Khàzars, que li havia estat demanada per l’estadista Hasdai, el seu patró. “Jo, Hasdai, fill d’Isaac, fill d’Ezra, dels exiliats jueus de Jerusalem a Sepharad, criat del meu senyor el Rei, faig reverència a
Fa molt temps que sento una gran admiració per la figura del poeta jueu andalusí Menahem ben Saruq (en hebreu מנחם בן יעקב בן סרוק). Nascut a Tortosa vers el 920 i traspassat a Còrdova vers el 970, va ser un prestigiós gramàtic un expert poeta políglota del desè segle. Va ser l’autor del primer
La Palmavera va ser un grup poètic i intel•lectual alguerès que va esdevenir la primera aposta seriosa envers la dignificació literària de la llengua catalana a l’Alguer. Joan Pais, Joan Palomba, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i la resta de membres del grup varen aconseguir un petit renaixement cultural al país català de Sardenya. A la
La trajectòria poètica, literària i intel•lectual de Manuel Pérez Bonfill (Tortosa, 1926) abraça sis dècades de vida intensament dedicada a l’àmbit de la docència, la dramatúrgia i la literatura. No ens trobem davant d’un poeta prolífic, ha publicat poemes en conta gotes, tanmateix ha demostrat tostemps una gran coneixença de la llengua catalana mitjançant un
El català dóna identitat als diversos territoris de parla catalana. És la llengua pròpia de cinc illes, una ciutat de l’illa de Sardenya, i una estreta franja de terra banyada pel Mediterrani, que va des de més enllà de les Alberes fins a la conca del riu Segura, a excepció de les comarques interiors del
Les Jornades literàries d’Amposta han complert deu anys i s’han graduat amb nota de matrícula. Han esdevingut una de les cites obligatòries de la tardor literària a les comarques centrals dels Països Catalans: un certamen totalment consolidat i de prestigi. Qualsevol afeccionat a les lletres hi pot trobar tota una gimcana d’activitats molt diverses, que
Vaig veure la primera llum en un poble xicotet vora el riu amb més cabal. Als carrers hi havia pocs fanals i l’aigua bruta baixava a redós de la vorera, on les veïnes xerraven a la fresca i feien bugada mentre comentaven la jugada. Era un poble de gent laboriosa, obrera, de pantalons curts i
Curt Witlin va veure la primera llum a Reinach, al cantó suís de Basilea-Camp. El fet de conèixer i rebre el mestratge del professor castellonenc Germà Colom a la Universitat de Basilea el va influenciar notablement, atès que el va introduir en els estudis de la llengua catalana que varen esdevenir la seua gran passió.
This book is not about heroes. English Poetry is not yet fit to speak of them. Nor is it about deeds or lands, nor anything about glory, honour, dominion or power, except War. Above all, this book is not concerned with Poetry. The subject of it is War, and the pity of War. The Poetry
Guinea Panfleto de Reyes godos en boca de pelinegros de seso torcido. Ni evangelismo ni patronatos de indígenas indigentes de fe y bravía. Al color rojo lo llaman sangre porque desconocen la púrpura de los prebendados. Bantúes con lengua negra y con todos los pecados capitales en la punta de los pies y labios carnosos.
Futility Move him into the sun— Gently its touch awoke him once, At home, whispering of fields unsown. Always it awoke him, even in France, Until this morning and this snow. If anything might rouse him now The kind old sun will know. Think how it wakes the seeds— Woke, once, the clays of a
A VERDAGUER Fugires un mal jorn d’aquesta nostra terra, La terra catalana, que tu, amares tant, I, un crit d’angúnia, dels plans i de la serra N’eixí planyívol amb tons de tètric cant. Deixares nostra vall, la perla catalana, El poble ingrat, on tant hi vas sofrir … Oh.Verdaguer! Dissort fou ta germana I amb
Les olives, els marrons i els grocs traspassaren, els escombraren fins al cel; on brillaren cada alba i posta de sol fins Nadal. I quan la terra agafà el pàl•lid de la neu, les neus descontrolades caigueren, fluïren i flamejaren. En el vostre rostre durant els vents hivernals, els marrons solars i daurats estiuencs bufen,