L’ERMITA DE SOLICRÚ L’Associació Cultural Soldevila va instaurar l’1 de maig com a dia del patrimoni campredonenc l’any 2001, una decisió agosarada que ha permès realitzar tota mena d’activitats culturals a les importants construccions medievals locals. Tanmateix, des de 2002 se celebra la Diada de Solicrú, amb un servei religiós (l’únic que s’hi realitza durant
SEIDIA, EL PETIT CANIGÓ DEL MAESTRAT Ara fa 140 anys que veia la primera llum a Benassal (Alt Maestrat) Mossèn Joaquim Garcia i Girona, un dels grans protagonistes de la Renaixença a les comarques centrals del domini lingüistic català. Va cursar els primers estudis al col·legi de Sant Josep de Tortosa i va estudiar el
LA TORRE DE FONT DE QUINTO La Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat són dos de les construccions templeres més importants de les Terres de l’Ebre. Un aspecte a tenir molt en compte és que els dos grans baluards templers al territori de l’Ebre final, el Castell de Miravet i el
LA TORRE NOSTRADA En eixa torre de la història – baluard de temps pretèrits – ressonen músiques gregorianes. La creu roja al pit/ túnica alba i alta llança, la fe en tot moment present. Les cadenes aturen els vaixells enllacen la guaita del flumen amb més cabal d’aquestes contrades. Senyals de fum anuncien instants sagnants,
POSAR CAMPREDÓ AL MAPA CULTURAL Un grup d’aguerrits amics, amants de les lletres nostrades, fa anys i panys que tenen com anhel intrínsec el fet de posar Campredó al mapa cultural nacionalment català. Mitjançant l’organització d’unes magnífiques jornades templeres a la torre de Font de Quinto, la fira Mestràlia de constructors d’instruments artesanals, i el
Seine traurige deutchsprachige Reise Eines Tages ist er da gewessen… Weil er ein bißchen reisen wollte, Deutsche Einwohner treffen konnte Und nette Leute worüber helfen. In Gifhorn dieser Vormittag, Anfangs war alles heiter in die Stadt, Später hat er gesagt, ‘fühle nicht wohl´, Und weinte während der ganzen Nacht. Deshalb so traurig war in Sachsen,
EMIGDI SUBIRATS, ESCRIPTOR DE CAPÇALERA Nascut el 1967, fill d’una humil família pagesa campredonenca, va aprendre les primeres lletres a l’escola del poble, frase que li agrada repetir ara i adés. L’afecció a la lectura li va accelerar de ben jovenet la passió per l’escriptura. A redós del mestratge en època adolescent de l’ancià professor
UN HOMENOT NOSTRAT, RICARDO GASCÓN Tantes vegades com tinc l’oportunitat, acostumo a escriure un missatge en positiu sobre l’àmbit de l’ensenyament. Si quelcom no ens ajuda gens ni mica és justament el fet de recrear-nos en els nostres mals endèmics, alhora que fem caure la responsabilitat de tots els mals del nostre sistema educatiu damunt
75 anys sense Eduard Toda Enguany es compleix el 75è aniversari de la mort de l’instel•lectual, escriptor i diplomàtic reusenc, Eduard Toda (Reus 1855 – Poblet 1941), qui ha passat a la història com el gran descobridor de la ciutat de l’Alguer per a la cultura catalana. En qualitat de Cònsol de l’estat espanyol a
LA DAMA DEL TEMPLE Pili Cugat és la cantant que des de fa uns mesos dóna vida a personatges històrics com la Jueva de Tortosa, la Dama del Castell o la Dama del Balneari. S’ha especialitzat molt específicament en la representació de models de vida de la dona d’antany en cultures diverses que ens són
En el marc de l’Any Manuel Pérez Bonfill, en què se celebra el seu 90è aniversari, el govern de Campredó ha decidit concedir el nom de l’il•lustre, professor, escriptor, director teatral, poeta i intel•lectual a la biblioteca municipal. És a dir, un homenot de lletres ha rebut el merescut homenatge d’esdevenir el nom de referència
“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble” cantava Salvador Espriu, poeta gran entre els poetes grans. I així serà, estimada Muriel! Ens has deixat en el moment més clau de la història d’aquest país dels darrers 300 anys, i et plorem. Tu has estat el motor d’acceleració del procés que ens ha
I Som terra i som gent, amb parla mil·lenària i balls ancestrals que lliguen ànimes i mans. I som de la ceba, i ens emprenyem, i ho endeguem tot a rodar ràpidament, hereus d’una història derrotada. Som un país d’afanys, de greuges i genolls dels de vida regalada, de vides ufanes que trespassen fronteres, de
Diumenge 27 de desembre l’horabaixa va esdevenir moralment ben baixa per als independentistes de cor. L’assemblea de la CUP,que se celebrava a Sabadell i havia de ser decisiva, va donar un resultat sorprenent que ens va descol·locar a tothom. L’empat suposava romandre on estàvem, ni carn ni peix. El mal ve d’Almansa, fa 300 anys
A VERDAGUER Fugires un mal jorn d’aquesta nostra terra, La terra catalana, que tu, amares tant, I, un crit d’angúnia, dels plans i de la serra N’eixí planyívol amb tons de tètric cant. Deixares nostra vall, la perla catalana, El poble ingrat, on tant hi vas sofrir … Oh Verdaguer! Dissort fou ta germana I