Estimat Raül Romeva, Més d’un cop he tingut el goig de fer-te saber personalment que ets el polític que més m’agrada seguir i escoltar. No és una frase banal, ja que mai no l’he pronunciat davant de ningú altre! (no sóc un d’aquells que els agrada adular el polític de torn, ni de lluny!). He
EINIGE GEDICHTE Einige Gedichte! Wir werden im Morgengrauen rezitieren Wann wir hinter einer blaue Wolke schlafen mit Licht verschmiert. Wenn die Sonne geklärt wird und der Wind stiehlt mit strenger Ruhe. Alles wird Poesie sein, ein Ausflug in eine tolle Welt wo die Philosophie der Sprache leuchtet. Und die Geschichte, idyllische Geschichte wird mit Augen
Al juliol de 2002 va veure la llum una històrica proposta filològica sobre la variant del català parlada a les comarques centrals dels Països Catalans. Òbviament, m’estic referint a Aïnes i Cruïlla, obra conjunta del mestre jesusenc Josep Panisello i del lingüista tortosí Joan S. Beltran. El multitudinari acte de presentació va tenir lloc al
FRANCESCA ALIERN, LA NOVEL·LISTA EBRENCA PER EXCEL·LÈNCIA Onada Edicions, de Benicarló, és una editorial que està realitzant una feina extraordinària impagable, atès que, des de la seua fundació, ha apostat fermament pels autors i per les autores de les comarques centrals dels Països Catalans. La nostra, que és terra de cruïlla, ha trobat en les
Quan era encara un adolescent, hi havia una cançò melòdica que em cridava l’atenció d’una manera molt particular, just perquè el seu missatge m’atreia de debò. La interpretava Joan Baez i es deia “El preso número 9”. La tonada t’entrava ràpid i la lletra t’anava describint la dramàtica situació d’una persona que havia comès un
Per la terra, la gent, la digna parla… anhels del nou país que ens espera. La força bruta és tan sols una quimera! Nostra arma és el somriure, Nostra identitat, cultura i pau. Versos contra la violència és un llibre sentimental i necessari. Aplega una setantena de poetes i artistes, ebrencs majoritàriament, que van voler
Si pogués treure una targeta roja, com als partits de futbol, seria per a un munt de polític de partits que representen el nacionalisme espanyol quant als atacs de 24 hores continuades, dia sí dia també, contra una professió: el professorat. És un atac despietat i desvergonyit, que hauria de tenir una resposta molt més
Soto del Real, 21 de desembre, 2017 Estimadíssims tots, Acabo de conèixer el resultat de les eleccions. El meu primer pensament és per al model d’escola catalana. Felicitem-nos una vegada més. Cada cop que se’ns convoca, ni que sigui en unes circumstàncies del tot il·legítimes, el poble de Catalunya no falla mai. Amb una participació
FLANDES, 7 de desembre Un jorn gris per terra de Flandes, arreu s’enraona la llengua d’Ausiàs, arreu somriures i ressons de festa. Uns bells llaços grocs i solidaris, com a gudaris els exiliats retrobats, i una república ens cal defensar. Sonen estridents la gralla i la dolçaina, construeixen uns elaborats castells, cantem consignes molt humanes,
Jetzt und für immer Ist das Schweigen der Ketten gebrochen verankert in den Erinnerungen an die Belohnungen. Sie haben die reinen Gewässer besprüht in den gewaltigen Wellen der Nacht, als Duft endloser Gerüche. Wir wurden unsere Zeit ohne Zukunft gestohlen. Wir haben geschlafen, ohne an lange Weile zu denken. Nicht anerkannte Träume sind wertlos. Wir
L’any 2000, com a preludi a l’estrena del nou segle, des de l’Associació Cultural Soldevila vam decidir fundar la Secció Artística Amics de Francesc Llop i Marqués, amb la ferma intenció d’intentar recuperar l’obra de l’il·lustre pintor campredonenc (Campredó 1873-Barcelona 1970), que va realitzar una carrera artística molt destacable durant la primera meitat del
El dolor d’un poble (A Sandra i a Moisès, a Moisès i a Sandra) Sonaven les dolçaines amb el so estrident, els somriures viatjaven per tots els rostres, feia sol i el cel era ben blau, un nadó menut alimentava el feliç dia. Tot d’un cop es cobrí de boira densa, grisos obscurs de plany
Durant els darrers anys hem sentit a parlar freqüentment del concepte “memòria històrica”, que fa referència explícitament al fet de no permetre l’oblit de fets luctuosos que varen passats sota el domini de règims polítics dictatorials del nostre passat. Hem de tenir tothora present el fet que durant el franquisme, els Països Catalans i
Aquest és un dels articles que mai m’hauria agradat haver de redactar. De fet, m’agrada molt més escriure sobre literatura i cultura catalanes, sobre grans personatges oblidats que han donat molt pel fet català. Personalment, només vaig viure el període dictatorial franquista durant els primers anys d’infantesa, llavors mai hauria pogut concebre que deu persones
MANUEL PÉREZ BONFILL: ARXIU, RUTA I RECULL DE CONTES El 21 d’abril de 2016 l’equip de govern de Campredó concedia el nom de Manuel Pérez Bonfill a la Biblioteca municipal, mitjançant un acte cultural d’alt nivell que va incloure recitacions poètiques musicades i una emotiva glosa de la seua persona per part d’estimats companys de