Els socis i sòcies de l’ANC hem rebut un nou correu sobre les primàries rebublicanes que proposa l’entitat. El correu inclou un vídeo amb una selecció de les declaracions efectuades per Elisenda Paluzie al programa “La nit a 8TV”. Entre altres coses, Paluzie comenta el cas de la ciutat de Mataró, on diu que ja
L’ANC ha estat, al costat d’Òmnium i de l’AMI, un dels tres grans agents constructors de l’espai independentista transversal, apartidista. Aquest espai era del tot necessari perquè calia combinar l’acció parlamentària (acció imprescindible, perquè les independències es proclamen als parlaments i s’implementen a través de lleis) amb el suport social. Ja hi havia entitats d’aquesta
Un gag del Polònia d’ahir explicava molt bé què és el que fa créixer Ciutadans i què és el que els pot desactivar. El vicepresident Pere Aragonès i el president Quim Torra debatien l’estratègia dels propers mesos i, en funció de la visió que s’exposava, Ines Arrimadas començava a desaparèixer o recuperava allò que havia
El títol de l’apunt no reflecteix, lògicament, cap desig personal. És una previsió que faig i prou (amb la intenció, és clar, que serveixi com a toc d’alerta), però intentaré argumentar-la. Quan encara falta un any per a aquestes eleccions, algunes de les tendències ja semblen força clares i irreversibles. Les enquestes poden canviar, però
Segons el sondeig de Gesop publicat ahir, hi ha una mena de triple empat entre Colau, ERC i Ciutadans. A la vista d’aquest sondeig, Eduard Voltas va piular que si aquest havia de ser l’escenari, ell pressionaria per una llista ERC+JuntsxCat. Normalment coincideixo molt amb el criteri de l’Eduard Voltas, però aquest cop en discrepo
Un cop s’ha sabut avui a les 3 de la tarda que la CUP mantindria l’abstenció a la segona votació que es farà demà al Parlament, tot fa pensar que Quim Torra serà el nou president de la Generalitat i que podrem formar un nou govern que deixi sense efectes l’article 155. D’aquesta manera podrem
Abans que res, deixeu-me felicitar la culerada pel títol de lliga que acaba d’aconseguir el primer equip de futbol masculí. Però no és de futbol, que em proposo escriure, sinó de la nostra situació política. Us faré una confessió: fins ara, m’havia quedat amb un relat dels fets d’octubre de l’any passat que se centrava
Si no ho haguéssim fet els darrers anys, no hauríem arribat on som ara. A vegades sembla que perdem de vista la quantitat immensa de gent que, sobretot des del juny de 2010, han decidit sumar perquè tinguem un estat propi. A grans blocs, ja sabeu que estem parlant del que abans era CDC i
Com a persones, l’atzar ens fa néixer a qualsevol lloc del món i construir-nos una identitat basada en elements culturals, com poden ser la llengua, la religió, etc. Si després volem adquirir altres identitats suplementàries, teòricament som lliures de fer-ho. Tot i que sabem que no sempre és fàcil, moltes persones se’n surten la mar
Hem d’estar contents d’haver tret 70 escons i d’haver afegit 100.000 vots a la causa republicana. Com ja han comentat moltes veus, en les condicions en què s’ha produït tot plegat, aquests resultats demostren que els dos milions de vots són força estructurals i sòlids, i ens n’hem d’alegrar. De fet, si com diuen les enquestes
Al final del segon lliurament d’aquesta sèrie sobre el reportatge d’Antena 3 (Romania) vam veure un intent de contextualització històrica que no anava més enllà del final de la Guerra Civil al 1939 i parlàvem de la tesi de Paul Gabor segons la qual voler la independència és un gest absolutament hipòcrita i egoista perquè
Continuo comentant el reportatge sobre Catalunya emès diumenge passat pel canal de televisió romanès Antena 3. Aquest apunt, doncs, és la continuació d’aquell que vaig publicar dijous passat i que, per cert, segons les estadístiques de Vilaweb, ja és el més llegit de tots els de temàtica romanesa que he publicat perquè supera les 1.200
En la línia del que explicava al darrer apunt a propòsit del tractament que fa la pràctica majoria de la premsa romanesa i moldava del nostre procés d’independència i de l’actualitat política de la República Catalana, diumenge passat el programa “În premieră” del canal de televisió romanès Antena 3 va oferir un reportatge centrat a
De tots els estats de la Unió Europea, segurament l’últim que preocupa moltes persones de cara a un futur reconeixement diplomàtic de la República Catalana és Romania. A més, d’entrada, no ho tindrem gens fàcil, i això pot fer que preferim dedicar els esforços diplomàtics a altres estats. Romania té un problema intern amb la
(A petició dels organitzadors de la manifestació, us tradueixo el comunicat que han preparat per informar els mitjans.) Diversos milers de persones s’han aplegat al centre de la capital de Romania per manifestar la voluntat d’unir el país amb la República de Moldàvia. La concentració ha estat la més massiva dels darrers anys i els