El 1942, Madagascar va caure sota el domini de Londres. Així, els “aliats” l’”alliberaven” del domini francès mentre França era ocupada pels nazis i dirigida no des de París sinó des de Berlín. Tot un enrevessat camí per a un espai de la Terra que té el destacat privilegi de ser el lloc on hi
Ja sé que Londres es diria London si ho cantés ell. Ja ho sé que cap dels seus discos no es deia “London”, tot i que sí que n’hi hagué per a Nova York i per a Berlín. Ja sé que milers de persones s’han retratat així o en postures o posicions semblants. Ja sé
Va ser en l’època de Neró quan per primer cop el nom de Londres va ser escrit. I era ciutat destacada comercialment parlant, amb una posició geogràfica de primera línia: un pas fàcil per un riu que com tots calia creuar sense que les seves aigües s’emportessin qui ho intentava. Riu, espai de comunicació, espai
Pessigues la pell i no ve sola malgrat la intenció, la bona intenció. Fa dies que no surts de casa i el Londres dels primers temps s’ha anat esvaint. Has anat entrant en tu i a poc a poc hem esdevingut observadors de la teva pell, del teu ser, del teu cos. Les parets, escales,
Cremen les mans sense foc, flamejants magranes que anuncien l’hivern, després de la tardor, després de l’estiu, després de la primavera. I agafant-ne el fil, Zeus s’embolica amb llençols massa blancs per ser nets, massa lluents per tenir vida, i Hera es deixa anar, tota sola i contenta com mai no havia estat de no
Me’n recordo molt sovint de la primera tarda en què vaig deixar d’anar a l’escola tot i que em tocava. Em vaig quedar a casa dels veïns i amb la Celi vaig mirar un episodi de la Pippi Langstrump, no sé ben bé quin. De fet, abans de reveure-la un cop i un altre en
Ja ho sabíem que a la Cava desdibuixar-se, desaparèixer, fondre’s, desaparèixer i esdevenir record dels altres només era una forma no de passar la vida sinó de vida mateixa. Però que això passi sovint o més sovint del que podríem desitjar també a Londres és un tema que no acabo d’entendre. M’ho hauràs d’explicar, si
Partida per la meitat o per la meitat més una. Ets majoria absoluta i ja ho sabem. Però de quina de les parts? De la City, Westminster, Kensington i Chelsea? O de Hammersmith i Fulham, Wandsworth, Lambeth, Southwarks o Tower Hamlets? Segur que quan acabem de llegir aquest Crema encara no ho sabrem. De cos
Precisament dels colzes no volia parlar. No hi tenia cap interès, tot i que tampoc sóc especialment bel·ligerant en contra seva. Però jo no mano, ja ho sabem, i malgrat digui “mano” sovint, manar és un verb que conjugo poquet en primera persona del present d’indicatiu. Potser no en sé, no ho sé, però he
Baixa del cel una mà que dóna l’al·lè i la vida a qui toca. I tocat de dalt, del bolet o tocador, tots junts són com cada un alhora, suma de mans, de fets i de gents. Te’n recordes de l’Alsius jove? Baixa de dalt una mà que transita amb fermesa camí d’una altra que
Davant la càmera, l’ull pren especial importància i destaca per damunt d’altres parts del teu cos, més presents en altres menesters però absents quan del que es tracta és de guanyar el món que veus. És clar que enmig de la ciutat, l’ull es converteix en el cancell de la porta d’entrada al camí que
Amb tots els fils, fills i teles que serveixen per fer uns pantalons com els teus amb traus i botons no n’hi hauria prou per fer un aparell de televisió encara que fos tèxtil per tal de poder sintonitzar dia i nit programes decents i que fos capaç alhora de programar dibuixos animats cada dos
Un contracte de zero hores, com els més de 200.000 que l’any passat es van signar al Regne Unit de la Gran Bretanya (quin nom tan llarg per contenir tanta precarietat). Quan vulgui, l’empresari et dirà vine i hi hauràs d’anar, a treballar, a no ser que en aquell mateix precís moment tinguis una altra
Com un pernil però només a la imatge, desafiant la Llei de la gravetat que, segurament, com totes les altres lleis, també cal trencar. Res més. La guerra de classes no té ni dalt ni baix quan no prenem partit, per això cal prendre’n, per això cal mullar-se fins a les celles. I no cal
Hi ha qui es menja el món a mossos i llepades.Hi ha qui engoleix sense mastegar.Hi ha qui tarda hores a pelar un plàtan i se’l menja cerimoniosament, amb delit però sense pressa.Hi ha qui obre els ulls i els troba plens de lleganyes.Hi ha qui no en té directament.Hi ha qui mira i no