(Extret de Pobleviu) Avui dilluns 21 de juliol a les 17h, el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona format per la CUP, el sindicat CGT, el sindicat Co.bas i persones a títol individual ha dut a terme una nova acció performativa i de protesta contra la privatització de la Sanitat
Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem pública la nostra radical i absoluta oposició a les darreres mesures que inclou el “Plan integral de medidas de reforma de las Mutuas y de la gestión de la Incapacidad Temporal” fet
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts fidels: Els antics grecs, mestres en la filosofia i en l’art, van representar la veritat per mitjà d’una donzella despullada. L’oportunitat i el mèrit de tal representació té encara més valor que totes les figures de la idolatria mística. No en va, la humanitat, desencaminada pel fanatisme
Resignació. Conformar-se. No aixecar la veu, ni mirar als ulls. El cap, cot. La mirada, perduda. Silenci. Parlar en veu baixa. No cridar l’atenció… Així ens volen i així no ens tenen. Els fot tant això que quan la millor gent, la més decidida i atrevida, veu que aquí el ‘tinglado’ que tenen muntat els
La que vola és la Roser Arques, qui fa fotografies i me les envia per tal que jo cada dimecres (algunes setmanes altres dies perquè aquesta regularitat és impossible de complir en caps i cossos que volen) en faci un text que penjo en aquest blog a la secció “Crema Londres a Tarragona”. La propera
Hivern i mal de gola. Pròpolis, mel, infusions i jerseis de llana i coll alt. Bufs, bufandes i altres invents que tapen els colls. I malgrat tot, Dràcula aconsegueix mossegar-nos cada cop que baixem la guàrdia i no ens freguem el coll i la resta amb alls crus. En parlem de la seva vinguda a
A poc a poc i sense pressa es clouran els ulls i des de baix el món tindrà una aparença com la de la foto que m’has enviat. Una darrera visió d’un darrer coll que sosté un darrer cap amb una darrera cara a la qual no podré veure els ulls. I malgrat que el
Paradisos de sal i òxid. Oxidació lenta com les piles que desprenen electricitat. Elèctriques boques de foscos i llargs túnels. De la Mànega, túnel. Manegues mànegues de bombers que no obeeixen com els de la porra voldrien. Porros abans que porres i tot i això encara surten, enmig de la multitud que no és múltiple
Estiu al desembre? És això el que m’apassiona i em dóna corda, almenys més que qualsevol altra normalitat que ja esperi o sàpiga que passarà, s’esdevindrà o tindré perquè toca. Per això cada matí neixo i esdevinc viu sense fer el que tocaria i està esperat. L’inesperat és bell per inesperat i esperona perquè és
Pagar sempre és més fàcil que descansar. Perquè pagar només depèn dels diners que portis a la butxaca. Però descansar…, descansar té a veure amb mil i un condicionants: d’on véns, com hi véns, amb qui hi véns, a on vas, què hi busques, com estàs, com hi vols estar… Massa coses per descansar el
Havia demanat un llit ample i tou sense bombons. Els bombons només encarien la factura i no aportaven res al descans després del viatge. I no li calien perquè entre dolç i amarg el paladar sempre sabia com sortir-se’n sense angoixar-se, amb la suavitat necessària per fer-se feliç. Un llit flonjo que recuperés la seva
Va ser del 7 de setembre al 21 de maig (8 mesos, 1 setmana i 2 dies) que van tancar els ulls tants i tantes, munts de gent. I més de vint mil metropolitans no els van tornar a obrir no perquè no volguessin. Semblarà al lector que és el temps que fa que portes
Tot era i és fum, gas, ni líquid ni sòlid, fum…, això que quan es toca no es toca, no es pot agafar ni mulla. I tot ho serà -fum- quan ens incinerin, si ho fan. En surt de tu i entra dins teu. Per la boca i el nas, entre els llavis i per
El proper dimecres 11 de dessembre, a les 19h, faré una xerrada-debat sobre “Municipalisme llibertari: participació i empoderament» amb Frank Mintz (escriptor, historiador i militant anarcosindicalista). L’acte serà moderat per Josefina Juste (Dones Lliures CGT i Ràdio Klara) en l’espai Octubre Centre de Cultura Contemporània (c/ Sant Ferran, 12). L’acte es troba dins de les
No pateixis que no ets una de sola sinó una de les múltiples i diverses que hi ha. Una entre tantes. Una part destriable però alhora imprescindible de la multitud. I amb això sol n’hi ah prou per no tenir por, per no acotar el cap, per no callar ni entomar sempre i a tota