Avui s’ha mort l’únic rei que els catalans i les catalanes reconeixíem com a tal, sobretot perquè no imposava res a la col·lectivitat i tenia la clau per fer-nos moure sense ni tocar-nos. I enredant per allà I enredant per aquí D’aquesta manera Em va pujar a mi Teixits venia el meu pare Per la
Divendres 22 d’agost, Llunàtics serem al Masroig a tocar a la festa major. Serà a les 12 de la nit i no hi serem sols. No?
A algú li estranya que Rigol o Joana Ortega diguin que de consulta res de res si l’Estat no la permet? A mi no, gens. Des de l’endemà de l’11 de setembre de fa dos anys, quan la manifestació més gran de la hustòria de Catalunya va demostrar que una majoria del poble volia la
Mentre dins de la bombolla de la bombolla marçalenca hi fa calor, no se sent l’aire que bufa fora. I tant hi fa que sigui Leonard Cohen qui ho digui com si és el Pau Malvido qui ho explica. Calia trobar la direcció contrària i Thomas Bernhard s’hi posava des del seu soterrani de la
Extrec del web de la CGT de Catalunya una pel·lícula de Yannis Youlountas feta l’agost de 2013 que us recomano molt: “Que no visquem com esclaus”, un reportatge de la resistència a Grècia. La podeu veure aquí. Emanant de les catacumbes gregues d’Europa, un murmuri a través del continent devastat, “Que no visquem com a
(Algú sap d’on ha sortit aquesta bandera?) La nit, la nit és llarga, amor, i plena de formigues que amenacen de rebentar les parets i saltar dintre del meu llit com quan era més jove i en arribar divendres a casa em trobava tot ple d’alades, llibres, discos, revistes. Tot el paradís que era meu,
(Un article del blog El cor de les aparences de Manuel Delgado) A mesura que ens acostem al 9 de novembre i es tira per terra la teoria del procés sobiranista com a soufflé circumstancial o mercaderia negociable, el nacionalisme espanyol busca com sigui antídots per a un estat d’ànim col·lectiu creixentment il·lusionat per estrenar
Sense cap mena de dubte, voluntat, voluntat i volunta. Podem!, que no ho sabíeu? i guanyarem perquè no ens cal res més que ser-hi per fer-ho. No parlo d’unitats populars que sonen als politòlegs a coses del tercer món i no a modernor de paraules que no volen dir res més que el seu propi
S’ha mort el Tio Toni, aquell que des de darrere però com a imprescindible aguantava les palmes a les cançons de Peret. No era un qualsevol, era la base de la rumba, la base del contratemps que feia que el ventilador prengués tot el sentit quan el feien servir de ritme i quan, també, esdevenia
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Ja ho heu vist, Fidels meus: l’expropiació s’imposa com un dret i més encara com una necessitat. Així no podem continuar, perquè estancament i absorció perpètua de la riquesa per una part, i misèria absoluta per l’altra, amb tot l’acompanyament d’ignorància, corrupció i odis que constitueixen el
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts Fidels: Ja ho veieu: si per haver-me endarrerit algunes setmanes creieu que m’havia oblidat de vosaltres, esteu equivocats. Altra feina he tingut que no cansar-me de predicar-vos; encara que tinc por que més aviat us cansarem vosaltres de llegir aquesta mala prosa revolucionària. Avui us compliré
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Ja ho heu vist, amics Fidels: L’agricultura, encara que rudimentària i anticientífica, dóna el triple del que es necessita per al consum del gènere humà. La misèria consisteix, doncs, en l’inic repartiment dels productes. La demostració feta respecte de l’agricultura exigeix un estudi semblant sobre la indústria,
Una vintena de persones que participen a diferents organitzacions i col·lectius de la ciutat han constituït el grup promotor que tirarà endavant el que han batejat com a “Crida Popular Municipalista”. Es vol promoure un espai de trobada en clau municipalista, en el que hi participin activistes dels moviments socials i polítics de Tarragona, així
Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal Benvolguts Fidels: Deia en l’anterior: «Les privacions i la misèria que ens aclapareren tenen lloc enmig de l’abundància». Demostrar-ho és la meva tasca d’avui, aprofitant els excel·lents treballs amb què sobre els productes de la terra i els de la indústria ha enriquit Kropotkin la sociologia. Fàcilment convindrà