En un moment clau de la negociació del nou sistema de finançament, ara o a la tardor caldrà prendre una decisió sobre l’acord concret al que sigui possible arribar. Necessitem un bon sistema de finançament i un bon acord. Catalunya no es pot tornar a permetre un mal sistema de finançament, com en el moment
En relació al finançament és molt recomenable per a aclarir conceptes, i també posicionaments polítics, l’article d’Elisenda Paluzie a l’Avui de fa uns dies: “Finançament i tergiversacions”. Efectivament, el fons de suficiència no és cap mesura de la solidaritat. Només és una variable de tancament del model de finançament, del vigent fins ara i també del
Aquest és l’article que publica avui el diari Avui en relació al finançament de Catalunya. Com veuran no és exactament igual que el que jo vaig escriure -i que reprodueixo en el text principal- ja fa uns quants dies, just després que el diputat de CiU, Francesc Homs, sortís al programa de Mònica Terribas. Tanmateix,
I.- El moment decisiu 1.- Ha arribat el moment decisiu de la negociació del model/sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya pel període 2009-2013 que, teòricament i segons preveu l’Estatut, hauria d’estar decidit abans del 9 d’agost de 2008. 2.- En aquest sentit, el Conseller Castells ha començat a “moure fitxa”
Aquí teniu l’article que em publica avui el Dossier Econòmic. Ha arribat el moment decisiu de la negociació del sistema de finançament de la Generalitat pel període 2009-2013. El Conseller Castells ha començat a “moure fitxa” tot reunint als tres partits que formen el Govern de la Generalitat. Al mateix temps, –amb l’acord dels
Segons l’Estatut, a principis d’agost de 2008 hauriem de tenir un nou sistema de finançament. Hem de tenir clar que, al contrari del que passava amb el model aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005, amb el model pactat per Mas i Zapatero el 21 de gener de 2006, que és el que
Aquest és l’article que m’ha publicat el “Dossier Econòmic” aquest dissabte: El finançament del Govern de Catalunya està en una situació crítica. Els pressupostos de la Generalitat de 2007 s’han hagut d’ajustar a la baixa, i els que s’han presentat pel 2008 tindran un creixement molt limitat. El problema immediat és el descens de
“El sistema financer de les autonomies ha estat nefast per a Catalunya” és el títol de l’entrevista que la periodista Gemma Aguilera li fa a la revista El Temps al professor i empresari Antoni Serra Ramoneda, ex-president de Caixa de Catalunya i que avui continua essent president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema
Ahir els diaris publicaven que segons el Departament d’Economia i Finances la inversió complementària en infrastructures prevista en la disposició adicional sisena del pacte Mas-Zapatero suposarà entre 4.414 i 7.358 milions de Euros en els propers 7 anys que es el període al que es compromet l’esmentada disposició adicional. Com ens explicava el professor Jordi Pons,
Avui he rebut, com a Alcalde d’Argentona, un document amb el logotip de la Generalitat de Catalunya, Departament d’Economia i Finances, amb targeta de l’Honorable Conseller Antoni Castells inclosa, sobre “El finançament en el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. Semblaria, doncs, que ens ha de parlar del projecte aprovat pel Parlament, l´únic que ha estat
El pacte Mas-Zapatero és el que correspon a un mes de rebaixes. Això és especialment clar en el cas del finançament ja que, en contra del que diuen els defensors del pacte, aquest és una rebaixa immensa tant respecte al Pacte del Tinell, com a l’acord al que varen arribar els Consellers Castells-Huguet-Saura, com al
L’acord Mas-Zapatero sobre el model de finançament de Catalunya no permetrà disminuir el gran dèficit fiscal estructural del país (el 8/9% del PIB). Aquest era el principal motiu pel que tant els partits catalans que van aprovar el Projecte d’Estatut en el Parlament, o al menys així ho semblava aleshores, com la societat catalana,
Aquests dies he tingut ocasió de llegir l’últim llibre de Ramon Tremosa, “Estatut de Catalunya. Veritats contra mentides. Guia de defensa del nou Estatut i de valoració del nou model de finançament”. Un llibre escrit abans de la gran retallada Mas-Zapatero, especialment en finançament, i en el que Ramon Tremosa ja ens avisa sobre el
El Parlament va definir un model de finançament híbrid, federal/confederal. Amb l’acord Mas-Zapatero hem tornat al model LOFCA, ara vigent, amb alguns retocs. Ho podem veure en alguns aspectes clau: Cistella d’impostos La proposta del Govern considerava com a recursos els impostos propis i els cedits. Una part dels rendiments dels impostos
Aquest es el títol de l’article, clar i entenedor, que la professora de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, fa avui al diari Avui, on queda molt clar que el pacte Mas-Zapatero en relació al finançament nomes es fum: no hi ha canvi de model i tampoc significa mes diners. A canvi