El Parlament va definir un model de finançament híbrid, federal/confederal. Amb l’acord Mas-Zapatero hem tornat al model LOFCA, ara vigent, amb alguns retocs. Ho podem veure en alguns aspectes clau:
Cistella d’impostos
La proposta del Govern considerava com a recursos els impostos propis i els cedits. Una part dels rendiments dels impostos cedits -no superior al 50% dels cedits parcialment- s’atribuïa a l’estat pel finançament dels seus serveis i les seves competències, determinades bilateralment, per la Comissió Mixta. La proposta del Parlament feia un pas endavant ja que els recursos eren tant els impostos propis com tots els estatals suportats a Catalunya. Es mantenia l’atribució de Catalunya a l’estat però el percentatge l’establia la Comissió Mixta. A la proposta Mas-Zapatero es fan dues passes enrere: els recursos tornen a ser només els impostos propis i cedits (50% de l’IRPF, 50% de l’IVA, 58% dels Especials); desapareix totalment la transparència i la bilateralitat que suposava l’atribució a l’estat d’una part dels impostos catalans pels seus serveis i competències.
Agència Tributària
A la proposta del Govern, l’Agència Tributària de Catalunya era responsable de la totalitat dels tributs propis i cedits i es preveia una coordinació o consorciació entre Agències. A la proposta del Parlament eren els tributs propis i tots els impostos suportats a Catalunya i es preveia la col·laboració o els convenis entre administracions tributàries. A l’acord Mas-Zapatero són només els propis i els cedits totalment però sempre per delegació discrecional de l’Estat. Hi pot haver delegació i col·laboració, així com en dos anys un consorci entre administracions tributàries.
Solidaritat
A la proposta del Govern la Generalitat contribuïa a partir dels criteris de serveis similars per esforç fiscal similar, necessitats de despesa, capacitat fiscal, progressivitat, manteniment de l’ordre en rendes per càpita, transparència, avaluació quinquennal, amb un paper rellevant de la Comissió Mixta. La proposta del Parlament era igual, afegint-hi els criteris d’equitat i eficiència. A l’acord Mas-Zapatero hi ha un canvi de filosofia total ja que la Generalitat ja no contribueix a partir dels impostos recaptats per la seva Agència Tributària sinó que participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. Tant les necessitats de despesa com la capacitat fiscal o els nivells de serveis relatius a l’esforç fiscal són fixats per l’Estat perdent el seu caràcter bilateral a través de la Comissió Mixta. Es mantenen els criteris de l’ordre en rendes per càpita, transparència i avaluació quinquennal.
En definitiva, com deia l’Elisenda Paluzié i el mateix Miguel Angel Fernández Ordóñez: no tenim canvi de model i tampoc tindrem més diners en el moment zero. Més endavant?: qui lo sà?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!