“El sistema financer de les autonomies ha estat nefast per a Catalunya” és el títol de l’entrevista que la periodista Gemma Aguilera li fa a la revista El Temps al professor i empresari Antoni Serra Ramoneda, ex-president de Caixa de Catalunya i que avui continua essent president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, president de Tribuna Barcelona, o president del Centre d’Estudis Industrials, entre altres.
És una joia d’entrevista en la que hi podem trobar perles com les seguents:
- “….quan hem tingut un parlament i competències polítiques ens hem trobat amb unes fortes restriccions pressupostàries que ens han portat a perdre el lideratge econòmic”,
- “….amb l’estat de les autonomies, en el capítol econòmic Catalunya hi ha sortit perdent. És evident que el sistema financer de les autonomies ha estat nefast per a Catalunya i, en canvi, molt profitós per a algunes altres autonomies, no necessàriament les més endarrerides“,
- “Quan l’ha coneguda Madrid la màxima esplendor? Amb l’estat de les autonomies, que teòricament havia de repartir els diners i el poder. Ara té més poder que mai i és una capital de referència a escala europea i mundial”,
- “….l’actitud envers Catalunya és força igual, mani qui mani, perquè es tracta d’un problema de concepte d’estat. La resta d’Espanya, … té al cap el model francés i hi opta, amb una gran capital on hi ha l’estat i els simbols del poder de la nació. I aquesta concepció la tenen PSOE, PP i la majoria dels ciutadans no catalans. Però a Catalunya aspiràvem i aspirem si més no al model italià, amb Roma com a capital política i Milà com a capital econòmica, una idea molt allunyada de l’espanyola”,
- “Des de Madrid es vol convertir Barcelona en una altra capital de provincia més, com València o Sevilla. … És el model francés; desprès de París no hi ha res i, ja a molta distància, Marsella, Lió o Bordeus, totes tres a un mateix nivell”,
- “sóc molt escèptic amb la qüestió de les balances (fiscals), perquè torna a tenir a veure amb la concepció de model d’estat diferent d’Espanya i de Catalunya”. Tanmateix, “no cal fer gaires càlculs per adonar-se que s’inverteix molt més a Madrid que no pas a Catalunya. Que el tracte no és equitatiu és evident; n’hi ha tantes proves que crec que no calen balances fiscals. O es vol veure o no es vol veure, amb balances o sense”,
- Finalment, “quan ens diuen que no volem ser solidaris amb els andalusos o els extremenys ens paren una trampa, perquè en realitat, l’excedent català se’n va fonamentalment a Madrid. Però és més fàcil d’enfrontar-nos amb els altres territoris”.