Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Potser fa poc que t’has traslladat de pis i tens al replà les peces d’una prestatgeria, i surts a aplegar un parell de prestatges i un cop de vent tanca la porta. Al replà, amb sabatilles, et sents indefens. Tens una idea: a baix, als botons dels timbres hi ha enganxades etiquetes de manyans. Per sort, dus el mòbil al damunt. (CONTINUA…)
-D’aquí a mitja hora vindrà un operari –et diuen-. Li costarà 68 euros pel trasllat urgent, als quals caldrà afegir el cost del servei, que depèn de la feina que hi hagi. L’operari, quan arribi, li farà un pressupost tancat.
Esperes a la porteria i al cap d’una hora arriba un jove moldau, amb el cap esquilat i cada braç com una cama teva; un exemplar d’aquells que, si juguessis a futbol, mai no voldries a l’equip contrari. Pugeu al teu replà i el jove fica una radiografia a l’interstici que hi ha entre la porta i el marc, i clava alhora unes quantes patades al peu de la porta. A la cinquena patada, d’una força sorprenent, la porta s’obre de bat a bat. Temps del servei, deu segons.
Et diu que són 213 euros i abans que obris els ulls com taronges ja t’ofereix de deixar-ho en 150 i fer una factura de 68, i et prevé que, si truquen de l’empresa, diguis que has trobat massa car el pressupost i que no has volgut que t’obrís la porta i només has pagat el trasllat.
Quan ho arribes a entendre, dius que truques ara mateix l’empresa per comprovar si un servei tan senzill val 213 euros. T’agafa el braç i et mira als ulls:
-Si et truquen, digues el que t’he dit. I ara vull que em diguis que no tindré problemes.
-No tindràs problemes–. I afluixes els 150.
Al cap d’un parell de dies et truquen i et pregunten amb insistència si et van tractar bé. La imatge que tens al cap és la patada a la porta.
-Cap problema -insisteixes tu també.
Potser l’endemà, a la feina, ets del bàndol dels qui comprenen aquell noi que, al tren, fa veure que no veu com apallissen aquella noia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Déu n’hi do quin personal corre pel món… Paga la pena tenir sempre clau de recanvi a acasa d’algú de confiança. A Reus funciona, però a Barcelona potser no és gaire pràctic.