La trajectòria vital de Josep Maria Massip és il·lustrativa d’una part, a vegades no prou visible, de les coses –molt grosses- que van passar en aquest país al segle passat. (CONTINUA…)
Amb 25 anys, dirigeix la revista “La Rambla”, sota el lema “Esport i ciutadania”. Per a ell, ciutadania vol dir “civilitat, catalanitat, liberalisme, democràcia, generositat, amples afanys espirituals”. Ja en té 30 quan, el 1934, substitueix Lluís Companys com a director de “La Humanitat”. El 1936 és elegit diputat a Corts per ERC.
Durant la guerra civil, es trasllada a Filipines, on dirigeix “El Debate”, diari espanyol de Manila. En esclatar la guerra mundial, cau empresonat. El 1945 s’instal·la a Madrid. Viu en la misèria amb la dona i dues criatures, quan es produeix un gir sorprenent: el 1947 passa a ser corresponsal a Londres de l’ABC i, poc després, assumeix la corresponsalia d’aquest mateix diari a Washington i Nova York.
Gaziel, en les Meditacions en el desert, glossa amb duresa aquest miracle. Diu que, si l’han nomenat corresponsal d’ABC, “el diari més reaccionari d’Espanya”, vol dir que compta, “naturalment, amb el plàcet de la Direcció General de la Premsa, de les FETS i les JONS i, en general, del règim de Franco”. I afegeix que Massip escriu des de Washington alguna crònica “encensant Franco i dient fàstics dels espanyols que allí el combaten”.
Massip manté la corresponsalia a Washington fins a la seva mort, el 1973. Dos anys abans, assisteix emocionat a la sessió de l’assemblea general de l’ONU on parla Pau Casals. Sempronio, que també hi era, explica que, en aquella ocasió solemne, els ulls de Massip “espurnejaren, perquè, diguessin el que diguessin, ell s’havia conservat fidel als seus orígens, a les seves idees jovenívoles”.
La seva mort és rebuda amb articles elogiosos a dreta i esquerra: per exemple, d’Areilza a La Vanguardia i de Vázquez Montalbán al Tele Exprés.
Quaranta anys abans, el 6 d’octubre de 1934, Lluís Companys llegia un discurs abrandat al balcó del Palau de la Generalitat:
“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República federal lliure i magnífica”.
El discurs l’havia escrit Josep Maria Massip.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!