Botifarrèndum: #10A
24 de març de 2011
1 comentari
Què fas el 10 d’abril? El 10 d’abril, vota! from Barcelona Decideix on Vimeo.
Què fas el 10 d’abril? El 10 d’abril, vota! from Barcelona Decideix on Vimeo.
Aquest és un post recull de notícies relacionades amb l’ego de la poc-moderna. Ho comentem perquè no cal que seguiu llegint, no hi ha cap gran descoberta musical, cap clip extraordinàriament interessant ni cap concert que no us hagueu de deixar perdre. És un recull de cosetes que han passat aquests darrers dies. Com per
sense vergonya, sense moral, sense pensar, sense llibertat, sense seny, sense veu ni vot, sense… #sensesenyal www.vilaweb.cat/sense-senyal
Quim Monzó explica una heroïcitat col·lectiva mentre es desfà afirmant que va acabar llençant 2.000 llibres. L’escriptor Nicholas Carr ens fa un maleït autoretrat que és més angoixant que satisfactori. Vaja, que els menys-moderns no cantaríem orgullosos l’Alaska. Som així, i no sabem si anem bé. Els cantants també canten com són. Són així… El
Després de viure amb l’epígraf de màgia com a excusa a situacions surrealistes (on els republicans esperen els Reis, els nens més dolents fan cara d’angelets i els camells no porten coca, sinó que se la mengen a les cases que ocupen), esperem ansiosos que els regals i les bones intencions d’aquests dies, durin tot
Perquè el mòbil ens dura un any i les mitges una nit? Se’n diu obsolescència programada. Allò que tots sabíem té nom i cognom. Aquí més. Un dels moments brillants del reportatge de TV3? Quan un empresari explica que si no fós gràcies a que fem els productes de mala qualitat ‘tot això no existiria’
Sí, el tamany importa. És allò que dèiem, que quan dos mascles comenten ‘quantes visites té el teu bloc?’ és com si en realitat estiguessin comparant el tamany del seu membre viril. Aquest mes de novembre ha estat significatiu, i per això avui (que encetem el desembre) fem un post només per mostrar el més
Això és Spam. Hem inscrit el bloc als Premis Blocs 2010 i us demanem el vot menys-modern. Res més a dir. Podeu fugir cames ajudeu-me o podeu clicar a www.premisblocs.cat/bloc/29 i exercir el vostre dret a vot. De fet, ho podeu fer des d’ara fins al 9 de setembre. Cada dia. Com uns malalts. No
Ahir, tot escoltant Jorge Drexler a L’Auditori (molt probablement en algun d’aquells moments que els poc-moderns odiàvem el técnic de llums de la sala, que es va passar gran part del concert encegant-nos sense pietat), va tornar a ressonar dins del nostre cervellet aquella estrofa de Mishima (el grup més citat al bloc en les
a) el respecte és el pare de totes les ciènciesb) el twitter crea addicció, glups!c) cultura rima amb confiturad) el disc d’Els Pets és molt bonice) la feina és la feinaf) tu fes la teva que jo faré la mevag) el disc de Mishima crea addiccióh) anirem al primavera sound i estarem més perduts que
Toca. Un any més. I ja en portem uns quants. És la versió poc-moderna del bonic dia. I ho fem sense oblidar que les roses també tenen capullo i espines. I ho fem esperant veure com la gent observa lletres i escolta música. I ens agrada. Fa un parell d’anys vam celebrar la data amb
Ahir a mitjanit vam rebre un sms que deia que el disseny ja estava penjat. Després d’entrar i veure la brillant obra, vam obrir el mail i vam trobar un correu titulat ‘això és el teu bloc’… òbviament, era un text en codi indesxifrable per algú tan poc-modern. Impossible d’haver-ho fet. Impossible d’haver tingut idees
Sí, aquest és un post indignat. Per què? Doncs perquè ahir el bloc poc-modern va traspassar una tràgica frontera, la línia groga. Quina? La que fa que ara mateix, aquest bloc tingui més escrits (aquest és el 412) que comentaris (estem encatllats als 410). Així doncs, aquí comencem una vaga (sí, som assidus al concepte
Ahir a la nit vam anar a la gala dels Premis Zapping. Un acte curiós. Va ser a la Sala Oval del MNAC, amb tot el to cerimoniós de taules amb espelmes i cadires amb fundes. Sabates de tacó i vestits foscos. I resulta que vam guanyar: Enderrock TV (www.enderrock.tv) és el millor programa cultural
Un off the record és, en llenguatge perio-lístic, sentir coses que no has sentit i dir coses que no has dit. Converses amb la gravadora apagada on el periodista ja torna a ser persona. Generalment, l’off the record es dóna a altes hores de la matinada o després d’un bon dinar, quan la confiança va