Poc-moderna

Ahir a mitjanit vam rebre un sms que deia que el disseny ja estava penjat. Després d’entrar i veure la brillant obra, vam obrir el mail i vam trobar un correu titulat ‘això és el teu bloc’… òbviament, era un text en codi indesxifrable per algú tan poc-modern. Impossible d’haver-ho fet. Impossible d’haver tingut idees millors. Impossible d’haver-ho fet realitat. Què quin és el perquè de tot plegat? Fàcil. Demà el bloc celebra els seus dos anys de vida, i és per això que ja fa uns mesos que la benvolguda i mai prou ben valorada Irene Payet (no us perdeu els seus projectes), treballa en rentar-li la cara a la pantalla poc-moderna. Un repte difícil que ha fet amb l’ajuda inestimable del senyor Albert Casado, webmàster de guàrdia (entre d’altres aptituds). Així avui, a punt de bufar les espelmes del segon aniversari, estrenem aquesta nova portada desitjant que us agradi tan com a la poc-moderna, que l’ha rebut com un regal d’aniversari blocaire espectacular (per enèsima vegada, gràcies). Així doncs, dos anys després, reafirmem la nostra visió menys-moderna davant del (nostre) món i seguim amb força a la conquesta de… conquesta? No, no ens cal conquerir res…

[Aquí el
post del primer aniversari. Allà el
primer post del bloc. I vingut del més-enllà, ha nascut un grup de Feixbuc de lectors del bloc. Tot sorprenent]

Perquè no creiem en la modernitat líquida, que de tan líquida se t’escola i et rellisca. Perquè no creiem en la música super-moderna sinó en la super-tocona (nou concepte que no es refereix a fotre mà, sinó a tocar la sensibilitat de l’oient). Perquè tenim ganes de seguir compartint gustos, aventures i descobriments amb els lectors que en tingueu ganes. I pels que vulguin la versió numèrica, direm que portem 434 posts en 2 anys i més de 103.400 visites. I per molts números més!

[I ho direm ben alt, ben lent i ben clar… comentaris, apreciacions, saber quins posts us agraden menys i quins més, són feedbacks molt ben rebuts. Aquí queda]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!