Aquesta és una llista de coses que no haurien de passar. I encara menys totes seguides, en un dia sant… * Que el cotxe que t’ha de portar no pugui sortir del pàrquing perquè algun capullo de torn hagi aparcat sense adonar-se’n que bloqueja la sortida.* Que vagis corrents a un lloc perquè vas amb
Hi ha una cosa que es diu StatCounter que fa miracles. La gent hi entra, es registra, copia codis estranys al seu bloc… i després et serveix per trobar-te sorpreses. Més i menys grates. Bàsicament, el mestre Statcounter et diu els secrets de la gent que et llegeix. Tranquils, no dona detalls personals ni sexuals,
Sí. El número de febrer de l’Enderrock és un especial ie-ié dels 60. Sí. Per presentar-lo estem preparant un guateque. I sí. Per preparar-nos per un guateque hem d’obrir el bagul dels records, robar a una botiga de roba de segona mà o remenar a l’armari de la iaia. La nostra estilista de capçalera, Dorothée
Anar tot el dia de cul per arribar a temps a tai-txi. Apretar tres minuts el botó vermell, engegar i apagar l’aigua calenta repetidament i fer la dansa de la pluja per aconseguir aigua calenta. Deixar una cosa abans d’haver-la començat. Viure les averies domèstiques com el dia de la marmota (que es repeteixen com
Les vicissituds de la vida (grips, polònies, el poc-grat procés d’embolicar regals de desconeguts) han tingut als poc-moderns fora de rodatge durant els primers dies de l'(esperat)any deu. Potser no heu petit l’enyorança blocaire, però farem veure que sí (autoengany?) i tornarem a la càrrega repassant amb pocs mots el procés d’acceleració de nou a
Anotes: comprar regals. Fer maleta. Atipar-se. Posar les boles a l’arbre. Però quin arbre? El test d’aloe vera? No se’m moren les plantes… Bon Any Nou! Deu desitjos pel 2010? Propostes de regals? No van tenir gaire èxit els del 2008 (aquesta, aquesta, aquesta, aquesta, aquesta). Si regales un disc, és que l’has mangat a
Estendre el DVD. Fregir la retandora. Fer l’ou. Bullir el llit. Pillar l’arròs. Oblidar la migdiada i còrrer darrere el bus. Desitjar el pitjor als que tenen la maleïda mania de no posar les lletres en els llibrets dels discusss. Escoltar grans cançons i melodies ruboritzadores. Descansar una estona amb Jack Johnson. Pensar fermament en
Cada cop li fa menys gràcia perdre’s per Gràcia. Cada divendres està cansada perquè és divendres. Cada cap de setmana va augmentant l’aire hivernal… i enyora més el sol d’estiu (i envejo més les sargantanes al sol). Cada cop que sent la frase “les guapes són cambreres o ho acabaran sent”, pensa que s’ha equivocat
Hi ha dies que tenen poques hores. Són ultra-moderns i no pots recordar tot el que hi ha passat, perquè tu vius a càmera lenta. Dies de sobredosi. Són aquells que encara tenen menys hores, perquè els comences amb un trio digne de la gran pantalla (la del Iutup), et retrobes a taula amb elles
Fer l’estiu és com fer la viu-viu. Arriba la calor, i has de cumplir certs requisits indispensables per viure’l i compartir-lo. Per exemple; és indispensable que contis els dies que et queden per començar les vacances (i vagis fent el compte enrere amb veu alta, i recordant-lo a la resta de mortals, especialment als que
No sabem si és un mèrit, un repte assolit o una derrota amagada (i tan amagada). No sabem si hem tardat massa en assolir les 50.000 visites o si ho hem fet en un tres i no res. No sabem si té algun sentit seguir mantenint els mateixos principis –tan provincians i poc-moderns com de
Hi ha algunes coses d’aquelles que et marquen. Algunes per bé, d’altres per menys bé. Si una cosa recorda la poc-modernitat de l’etapa escolar, és una llista que penjava de la paret de la classe, amb un titular ben gran; ‘La tribu dels teniques’. L’havia penjat una professora amb cognom trist, l’encarregada d’ensenyar-nos català. I
“Els diferents estrats de la nostra vida descansen tan atapeïdament que en els fets posteriors sempre en trobem d’anteriors, no pas com a cosa feta i enllestida sinó present i viva”. Ho podreu llegir a la darrera pàgina d’El lector, novel·la de Bernhard Schlink que potser heu vist a la gran pantalla. O potser no.
Bloc pseudo-abandonat. Feina. Discos. Reunions. D’altres feines. E-mails. Acabar de disfrutar el 2008. Preparar-se i mentalitzar-se pel 2009. Embolicar regals de gent estressada. Rebaixar preus. Som-riure. Trucades. Seguir caminant i aprenent a rodolar (el que farem d’aquí 10 dies quan les cames ja no aguantin les xistorres). Voler ser original però no poder trencar amb
M’és ben igual si sou uns patriotes de Sants, uns empordanesos fins a la mèdula, uns independentistes de Gràcia, avorrits de l’Eixample o tarragonins d’adopció. Tan li fa –gran expressió, desconec si correcta, però bonica–. El que és important es que per aquestes festes, quan els watts (putes llums) us cridin cap aquell gran centre