Poc-moderna

Toca. Un any més. I ja en portem uns quants. És la versió poc-moderna del bonic dia. I ho fem sense oblidar que les roses també tenen capullo i espines. I ho fem esperant veure com la gent observa lletres i escolta música. I ens agrada. Fa un parell d’anys vam celebrar la data amb una sintonia polonesa i el darrer vam afirmar el que tothom sabia, que els poc-moderns no sabem llegir. I què fem avui?
 

[La rosa l’hem robat d’Òmnium. Ens agrada. Ells van engegar el Sant Jordi ahir al vespre amb un concert de l’Eril al bon preu d’un euro. Es veu que el de Guissona fa quatre concertes més i es tanca a preparar disc nou. Bé!]

Podríem fer la llista d’esdeveniments poc-moderns per gaudir del sant,
però no cal. Us recomanem que llegiu les propostes d’enderrock.cat
o perseguiu a Els Amics de les Arts en la seva particular marató
o simplement passegeu entre paradetes. Tot sense oblidar-vos de veure
el nou disseny del bloc neveril. No cal
res més. Us podríem recomanar llibres però us remetrem a les ressenyes
mensuals del Descobrir. Si insistiu molt us linkarem a dues
editorials que hauríeu de conéixer si sou tan poc-moderns com els del
bloc. Triallibres i LaBreu. Amb això ja en teniu
més que suficient. Si a més del llibre voleu un complement musical,
simplement trieu i remeneu entre els posts anteriors. I sinó a passejar. Què més es pot demanar?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!