Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Quim Monzó explica una heroïcitat col·lectiva mentre es desfà afirmant que va acabar llençant 2.000 llibres. L’escriptor Nicholas Carr ens fa un maleït autoretrat que és més angoixant que satisfactori. Vaja, que els menys-moderns no cantaríem orgullosos l’Alaska. Som així, i no sabem si anem bé. Els cantants també canten com són. Són així…
El Fill del Mestre és de l’oest. Brams són d’un país. En Parrot és la pedra. Els Pets són els nostres amics. Samitier és el seu doble. Manel Camp és un peix de terra endins. Núria Feliu és com un desmai (adient, no?). I qui sóc jo es pregunta Rusó Sala. I al final, sempre arriba en Briz, que no és.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!