Sí, aquest és un post indignat. Per què? Doncs perquè ahir el bloc poc-modern va traspassar una tràgica frontera, la línia groga. Quina? La que fa que ara mateix, aquest bloc tingui més escrits (aquest és el 412) que comentaris (estem encatllats als 410). Així doncs, aquí comencem una vaga (sí, som assidus al concepte vaga social, allò de que t’emprenyes i no et comuniques).
Això no té sentit si no hi ha feedback i per tan, no re-empendrem el bloc fins que el número de comentaris superi al d’escrits.
Atentament,
servei poc-modern en vaga. Per servir-los.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vinga va… un més i estarem empatats…
…per l’audiència! Jo també eh!… que conste.
… desencatllem-ho!!! i des-vaguem!
Toc toc toooooc!! vinga va! que no ens volem perdre l’acutalitat musical del país… Avant!!! 🙂 S’ha acabat la vaga… i és que això ja no serveix per res… si no, mira a la cuina de can riera… jajaja!!! ¬¬’
comentari del desempat? xD apa, va, vinga vaaaaaaaaaa! muaka reina i ni se t’acudeixi aturar el bloc!
Oye Eli,
Creo que lo del feedback está más que obsoleto.
Tú también pasas de puntillas por cientos de páginas y eso no quiere decir que no consideres sus contenidos. Como creo que nada tiene sentido en general manifiesto mi desacuerdo y aún así reacciono y te escribo un comentario. Todo sea por la relectura de los grandes clásicos. O no.
Va Eli, que jo et llegeixo cada dia… et llegeixo més que el diari…
Walter Benjamin va diferenciar entre dos tipus de vaga: d’una banda, la vaga política general, que és law-making i que l’únic que aconsegueix és que el poder passi de les mans d’uns privilegiats a les mans d’uns altres privilegiats, de manera que l’estat i l’ordre vigent no perden poder; de l’altra, la vaga proletària general, que és law-destroying, anarquista, que suposa la destrucció de l’estat i de l’ordre vigent fins aleshores, que ens allibera.
Ens temem que la vaga de la poc-moderna és del tipus u (cosa que, com a Benjamin, no ens acaba d’agradar, pq significa que tornem a l’ordre d’abans i que la vaga no haurà suposat cap canvi ni aporta res de nou), però agraïríem que la poc-moderna ens ho aclarís.
de tot se’n fauna vaga ara, eh!
Vinga va postmoderna, què vols que et fem, unes pessigolletes a les plantes dels peus?, uns xiuxiuejos a l’orella? us petonets d’esquimal?
No te’ns enfadis. Jo gairebé sempre, a diari, et llegeixo. M’agrada la informació i també el to i la redacció. Apa! No et queixaràs pel suport…