Un off the record és, en llenguatge perio-lístic, sentir coses que no has sentit i dir coses que no has dit. Converses amb la gravadora apagada on el periodista ja torna a ser persona. Generalment, l’off the record es dóna a altes hores de la matinada o després d’un bon dinar, quan la confiança va in crescendo. Un acte de confidencialitat professional? Complicitat d’ofici? Confiança de sobretaula? És indiferent. Off the record us direm que…
Off the Record us informem que els poc-moderns, a les gales de premis, sempre ens hem fixat en la cara dels perdedors. Quan les càmeres dels Òscars enfoquen les cares dels 3 finalistes i anuncien el guanyador, no miren la felicitat del que s’emportarà el guardó sinó les cares de resignació dels que s’han quedat amb dos pams de nas. I a què ve això? Ve per allò, que es donarà a conèixer en un sopar de gala el proper 25 de febrer. A veure quina cara se’ns quedarà…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!