En l’últim debat entre Obama i Romney, el primer li va etzibar al segon: “Quan es tracta de política exterior, sembla que vulgueu recuperar les polítiques dels anys 80, de la mateixa manera que voleu recuperar les polítiques socials dels anys 50 i les polítiques econòmiques dels anys 20.” Ara i aquí, podríem repetir la
Contra l’ambició d’un estat propi, pesa la sensació de dificultat. És un camí inèdit per als catalans i compta amb l’oposició rotunda, fins i tot furibunda, d’Espanya, sense gaire distinció entre ideologies. Seria contraproduent negar-nos a l’evidència: és, certament, un objectiu difícil. Aquesta assumpció de la dificultat no ens hauria, però, d’enlluernar i impedir-nos la
Un mot que ha guanyat presència mediàtica des de la victòria del PP és recentralització. És un mot amb força: les seves connotacions negatives fan que tothom n’abjuri, fins i tot els que promouen les decisions de què s’alimenta. Ells no volen recentralitzar res, només volen endreçar l’arquitectura administrativa per a guanyar eficiència. Al meu
De sobte, ens aclaparen amb apel·lacions al diàleg. Que potser sí que hi ha elements que es poden revisar, que potser sí que alguna singularitat se’ns pot reconèixer, que potser sí que el finançament és inapropiat… Són cants de sirena, d’aquells que, si els escoltes massa, embogeixes i naufragues. La bona fe ara es demostra
Fa uns dies, Soraya Sáenz de Santamaría afirmava amb contundència, sense cap escletxa per a matisos, que, en un eventual referèndum sobre la independència de Catalunya, haurien de votar tots els espanyols. Més recentment, Pere Navarro ens ha anunciat que el seu programa electoral planteja una reforma de la Constitució espanyola perquè reculli el dret