En l’últim debat entre Obama i Romney, el primer li va etzibar al segon: “Quan es tracta de política exterior, sembla que vulgueu recuperar les polítiques dels anys 80, de la mateixa manera que voleu recuperar les polítiques socials dels anys 50 i les polítiques econòmiques dels anys 20.”
Ara i aquí, podríem repetir la denúncia. Quan sento les posicions de Pere Navarro, hi detecto el verb de les polítiques de l’esquerra (espanyola) dels anys setanta. I, quan sento les d’Alícia Sánchez-Camacho, hi veig el clam de les polítiques de la dreta (espanyola) dels anys trenta.
Per això, a més del dilema central d’aquestes eleccions –entre una Catalunya amb estat propi i una Catalunya sense estat–, s’hi afegeix aquest altre: entre polítiques inspirades en el futur i polítiques inspirades en el passat. Els missatges de PSC i PP per a Catalunya són obsolets i, per tant, només poden produir polítiques passades de moda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
són rencorosos amb tot aquells
que es troben pel mig dels seus dominis
sota l’escusa de sus esclussivos intereses de Estado.
O si no pregunta-ho als jueus,
pregunta-ho als moriscs,
o les morts sobtada com la de Cristòfol Colom a Valladolid
i la tergivessacions històriques repetides.
I això només té una cura
la independència.
I ara Zapatero amenaça
amb la por a la independència
i que restarem sols.
Quan la única realitat empírica
ha estat la contrària
a no ser que hi haja qui vulga
viure sota el desengany permanent
i posar-se una vena als ulls.
Si es vol guanyar el respecte dels castellans
i els respecte internacional alhora
només hi ha un camí la independència
sense cap dubte.