Un mot que ha guanyat presència mediàtica des de la victòria del PP és recentralització. És un mot amb força: les seves connotacions negatives fan que tothom n’abjuri, fins i tot els que promouen les decisions de què s’alimenta. Ells no volen recentralitzar res, només volen endreçar l’arquitectura administrativa per a guanyar eficiència.
Al meu entendre, és un debat erroni perquè allò que està en qüestió no és la descentralització sinó l’autogovern. I no són, ni de bon tros, el mateix. Podríem tenir un estat molt descentralitzat sense ni una engruna d’autogovern: és el poder central el que fa les lleis que de debò marquen polítiques, el que estableix directrius i estratègies, el que assigna pressupostos i fixa prioritats… i les unitats territorials es limiten a executar-ho. Aquestes unitats territorials poden ser molt pròximes als ciutadans, poden ser eficients, però no poden prendre decisions sobre res de rellevant. Hi ha models descentralitzats en què és impossible la diferència.
En canvi, l’autogovern se sustenta, justament, en la possibilitat de crear diferències a partir de la capacitat de no només executar sinó de fixar polítiques i definir regles del joc. Allò que molesta és justament això: les crides a la unitat de mercat, la ridiculització dels disset miniestats, les queixes pel “caos” normatiu… no són altra cosa que expressions d’aquesta animadversió ideològica a l’autogovern.
No ens deixem enredar, doncs, pel llenguatge. No hi ha un procés de recentralització –que podria aspirar a un augment de l’eficiència– sinó un procés d’uniformització –que busca impedir la diferència. No volen acabar amb la capacitat d’administrar descentralitzadament sinó amb la possibilitat de governar-se autònomament.
Per això, un error derivat és contrastar l’estat propi amb l’estat de les autonomies. En realitat, el dilema real cal situar-lo entre l’estat propi i un estat descentralitzat sense poder territorial, que és com acabarà l’estat de les autonomies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
polo lacoste
No ens deixem enredar, doncs, pel llenguatge. No hi ha un procés de recentralització –que podria aspirar a un augment de l’eficiència– sinó un procés d’uniformització –que busca impedir la diferència. No volen acabar amb la capacitat d’administrar descentralitzadament sinó amb la possibilitat de governar-se autònomament. december holidays limos