Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 de juliol de 2012
2 comentaris

La patrona de les puntaires

Santa Anna és la patrona de les puntaires, una habilitat que les dones feien a les cases de pagès fins no fa gaires anys.

 

Aqueix vespre d’estiu tot repassant fotografies antigues he recordat la cançoneta que sentia repetir a les puntaires que s’aplegaven a casa de la tia Quimeta Alimbau, a la meva Vila-seca natal, i que recull Joan Amades al seu “Costumari català”:
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava a costura
a aprendre de lletra.
En un coixinet en feia punteta,
amb Santa Susagna i Santa Pauleta.
  1. Fins fa ben poc no entenia del tot el terme “costura”. Intuïa que volia dir aprendre a cosir. Fins que Rodamots ens va recordar que justament costura ve del llatí cosire=cosir.
    Això em porta a pensar que l’evangeli cristià diu que no es poden apadeçar bots vells amb peces noves. Es tornen a descosir. Els comediants del Parlament intenten per sisena vegada cosir un nou pedaç català a aquesta vella andròmina que és Espanya. Nou fracàs enunciat. Fem un estat nou, el nostre, l’Estat Català i a viure! En llibertat!
  2. Fer punta de coixí és un món apassionant que continua mantenint-se amb força en alguns àmbits. Entre altres, ma casa. Jo em vaig casar amb un vestit de núvia fet de punta de coixí. Me’l va fer ma mare: entre els anys 2007 i 2009.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!