Com cada any aqueix capvespre he fet una petita foguera domèstica per cremar andròmines i fustes velles amb el desig que el foc de la joia de viure converteixi en cendra els mals averanys.
Aqueixa nit del foc ancestral que ens relliga com a poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, és el símbol de la nostra vitalitat, és el tremp que ens permetrà sobreposar-nos als atacs dels que ens volen exterminar nacionalment.
Post Scriptum, 23 de juny del 2016.
Quatre anys després d’escriure aqueix breu apunt he tornat a repetir el ritual ancestral del foc de la vida que dóna sentit a la pàtria nostra, confiant que el solstici d’estiu m’infongui renovada energia per poder-la esmerçar en la lluita per la llibertat.
Catalans com els que esmenta Toni Delgado n’ hi ha uns quants. El foc de Sant Joan crema la mandra i ens activa per a la lluita i d’aquesta manera neix el goig de viure enmig de l’ofuscacio d’alguns compatriotes. El goig que trobem fent un #novullpagar, adherint-nos a Solidaritat, actuant amb l’a
ANC; un goig alimentat per la confiança en la victòria.