Jaume Renyer

Post Scriptum, 2 de febrer del 2018.

S’ha acabat la revolució dels somriures, la dialèctica de l’odi dels ocupants contra els catalans que volem alliberar-nos acompanya les actuacions repressives del poder estatal via 155. Som en plena tempesta, després de l’1 d’octubre som en la fase del conflicte més aguda, a la defensiva per manca d’estratègia i direcció col·legiada, enfrontats a l’ordre espanyol, als seus còmplices nostrats i dividits entre realistes i rupturistes.

Post Scriptum, 3 de febrer del 2021.

L’article de Blanca Serra i Puig, “Un caos programat“, publicat a Llibertat.cat el proppassat 29 de gener s’escau per complementar i actualitzar aqueix apunt i del qual vull retenir aqueix paràgraf: “També sabem que una de les màximes dedicacions, que complementa les maniobres polítiques més brutes de persecució, inhabilitacions i empresonaments (recordem que portem tres possibles presidents de la Generalitat que han estat escapçats i no pas per la democràcia) té una cara doble: per una banda és la repressió de tota mena aplicada contra la gent, la dissidència, els dirigents polítics i socials per part de la maquinària judicial i governamental i per altra és l’acció de tot l’aparell de propaganda (premsa, xarxes socials, enquestes, piuladors, opinadors, tertulians,etc. etc, ) dedicat en cos i ànima a inculcar en la gent un procés de sensació d’impotència induïda: és a dir que tinguem la sensació que estem sent escandalosament enganyats, que hi ha un mur infranquejable contra el qual ens esclafarem els morros, que no hi ha res a fer amb una classe política corrupte o ineficaç o inútil, que tota mobilització està destinada al fracàs, que som una minoria social, a més barallada a matar, que és millor que tornem al corral autonomista, que és més segur que ens dediquem un cop més a regenerar i salvar l’Estat espanyol ni que sigui en la seva versió menys dolenta… i molts innocents independentistes estan menjant d’aquest plat verinós…”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!