Ara bramen que s’han de respectar les lleis, ells, que se les han fumades totes, i pretenen donar-ne lliçons. Són tots aquests indecents portaveus i ministres de partits polítics que han saquejat la caixa pública, que ho han malbaratat tot i que ara ens sentencien a la ruïna i a la misèria. Mentrestant, els autèntics lladres: diputats, alcaldes i regidors dels seus partits, banquers, empresaris i tota mena de còmplices… tots aquests campen pel món alegrement, impunement.
Jo faig costat a un home valent contra els malesbèsties que censuren la seua acció, jo faig costat a un home honrat, jo faig costat a Sánchez Gordillo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sanchez Gordillo, Diego Cañamero i el SAT són gent honesta i els honestos han de ser els nostres.
Quan esputeu la vostra flegma contra banquers, empresaris i polítics corruptes, ja parlarem d’aquesta gent, però no abans.
Quan tots els banquers, empresaris i polítics corruptes vagen a presó, ja parlarem d’aquesta gent, però no abans.
Quan tots els votants de PP i PSOE, C’s, CiU, UPyD, Espana 2000… expien les seues culpes per complicitat amb el feixisme, ja parlarem d’aquesta gent, però no abans.
Toni,crec que el que dius, és del tot concentrat. Jo puc no entendre, el mocador palestí, però algú que porta el seu poble com ell, algú que diu el que diu, davant i contra la colla de lladres i criminals, n’hi ha que oir i si cal seguir!
De pobles subencionats, ni molts més que Marinaleda, on les desigualtas socials s’han eixamplat i les barbaritats expeculatives son continues.
Necessitem més gent com el Gordillo, el Tena, l’Oltra,… tu mateix Toni, segur que no sou perfectes, però cal assenyalar amb el dit a tots els malparits.
I el veí del bandoler Curro Jímenez
del que avui s’ha mort l’actor de la mateixa sèrie en honor seu
com a sèrie símbol més emblemàtica
del veritable espèrit de la ‘transición española’
espèrit Felipe Gonzàlez
aquell que feia de Robin Hood
canviant l’arc per un trabuc
per a furtar als rics i que visqueren els pobres
en el mateix país del perro del hortelano de la Pilar Miró
on sembla que els rics ni viuen, ni deixen viure
en cas de semblar no viure i si viuen encara pitjor.
Sànchez Gordillo atraca una diligència
ni un Mcdonalds, ni un Burguer King
ni un Carrefour, ni un Lidl
atraca un Mercadona, per no pedre la costum ‘española’,
I ja es sap al país que furtar a un lladre, no és pecat.
Per sort per a ells i al contrari que altres indrets
almenys ací, tenen ‘lladres’ a qui furtar
en el país del ‘fomento’ de la misèria
i els miserables per excel.lència.
Per alguna qüestió són d’esquerres, però espanyadors
per que a Malí fins al Marroc pedrien abans la mà
i ja es sap, val més pedre que més pedre
i per això són llests, comunistes però espanyols
como Dios manda.
I prefereixen continuar ignorant
l’existència de més d’un Monte-negro
que els amargue l’existència bandolera ejpanola.
Em ve al cap la frase tan de moda últimament, per desgràcia, de Jefferson,
“Quan la injustícia es converteix en llei, la revolta es converteix en un deure”
No sé si serem prou valents.
Mentre ací ningú ha dit res dels excessos i espoli a través de l’Estat Espanyol i les comunitats autonomés creades ex-poceso a la seva mida per a tal fi.
(on intenten estalviar-se tindre que pagar jornals per estalviar-se les despeses salarials adicionals, i per tant els camperols propietaris procuren ajudar-se entre ells en les tasques del camp i la collita)
I per tant pateix els baixos preus que cobren els llauradors de les cadenes de supermercats en relació al seu preu de venda (sense tindre en compter el que no s’acaba de vendre o es fa malbé).
Tanmateix és un vell dirigent andalús del PCE espanyol i per tant es veu obligat alhora a solidaritzar-se amb els jornalers sense terra i de vegades sense jornal. I per tant protagonitza protestes i ocupacions en defensa dels jornalers del camp andalús sense terra.
Sànchez Gordillo no és com el José Bové francés, més preocupat en les seves protestes per la Política Agrària Comú europea i en favor d’una l’agricultura alternativa.
Per què no hi ha el component andalús tradicional endèmic històric de señoritos propietaris de grans extensions de terra sense explotar o semi-abandonades.
Propietats de grans extensions de terra rebudes per títols nobiliaris donats pels governs de Castella, sense més mèrit que en recompensa a la reconquesta en època mussulmana.
Això no vòl dir que Sànchez Gordillo pot despertar tantes simpàties o antipàtia desfassada entre els seus com José Bové a França.