Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

9 d'agost de 2012
5 comentaris

Que li tallen els (s)ous a Draghi

Diu el refill de puta del Mario Draghi, capo del BCE,  que els sous dels espanyols (hi inclou els dels catalans, que encara en som colònia) són massa alts. Potser aquest malparit voldria que treballàrem barat el pa i l’aigua. Si els nostres sous són massa alts, que comence ell tallat-se els seus i així donarà exemple d’austeritat. Perquè l’únic exemple que dóna ara és el de ser un senyoret cabró, gos malfaener i paràsit social. Que el capen!

  1. Aquest senyor és responsable del què sigui, però els ejecutors de les polítiques econòmiques a l’Estat espanyol (CA de Catalunya i CA de València inclosses) són els governs centrals i els autonòmics.

    Els espanyols (catalans i valencians inclossos) som deutors de les nostres (?) eleccions: critiquem molt a la senyora Merkel, però ens oblidem que quan ella fa un viatge oficial i es acompanyada pel seu marit, aquest es paga el seu bitllet de viatge [http://www.protestantedigital.com/ES/Editorial/articulo/14841/La-etica-protestante-de-merkel-y-espana]. Aqui tenim altres prioritats: ademés de gastar-nos els diners públics en puticlubs, AVEs, teles públiques i sous vitalicis a una panda de exs, subvencionem a l’Església catòlica apostòlica i romana amb un mínim de 13 milions d’euros al mes (aqui no hi han hagut retallades!). Això sí: tenim “grans intelectuals anticapitalistes i antisistema” (entre altres, a monges i gent a sou de fundacions i organitzacions depenents del Vaticà) que, ves per on, també són parasitaris.

    Atentament

  2. Ací tot el món diu com han de fer les coses a la resta, s’espolsa les seues pròpies responsabilitats i li les adjudica al gos més escanyolit dels que, encara, poden posar-se dempeus -l’Estat escanyol.

    Que s’abaixe el seu sou astronòmic, el terrorista financer del Draghi i tota la púrria dels organismes internacionals que qui-sap-qui els nomena i fan i desfan sense cap control democràtic. T’has quedat curt. Els ous i el cap. En una safata, ho adobem, i al pap!

    JA N’HI HA PROU!

  3. Alguns d’aquests malparits capitalistes voldrien que tornés l’esclavatge!
    I el cas és que en alguns casos els treballadors acceptem renúncies que ens acosten a la condició d’esclaus.
    No els donem aquesta satisfacció! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!