AHOJ

El lectorat de català anuncia per al 22 de febrer a les set de la tarda la projecció d’un documental de TV3 sobre Picasso i Barcelona, dins del seu meritori programa cultural. Com molts ja sabeu l’aula està a les instal·lacions de la Universitat Carolina al carrer Celetná, en ple centre històric. Si sou més o menys nous a la ciutat, les activitats del lectorat són una manera de conèixer txecs que estudien llengües romàniques que parlen català.

La revista de traducció literària Plav va dedicar el seu número d’octubre a la literatura catalana. Curiosament van treure l’estelada a la portada com es por veure a la imatge. Podeu llegir (en txec) l’índex i comprovar l’amplitud i l’exquisit de la tria. Hi ha una extensa entrevista a Jan Schejbal, el primer entre els catalanòfils txecs (Viquipèdia, Llull), el qual acaba de publicar la traducció al txec de Jo confesso, de Jaume Cabré. També hi ha treballs de traductors joves com Vít Pokorný i Michal Brabec. Hi ha una extensa entrevista a Jan Schejbal, on es passa revista a la seva carrera i obra. Al final, preguntat per la situació política a Catalunya, diu:

Jestliže nějaké manželství nefunguje, bývá dobrým zvykem se rozejít, a pokud jsou oba partneři rozumní, obejde se to bez zbytečných scén. V případě Španělska a Katalánska to nebude snadné a nebude to hned, ale jinou cestu nevidím

(Si un matrimoni no funciona és un bon costum separar-se, i si els dos cònjuges són raonables es pot fer sense escenes innecessàries. En el cas d’Espanya i Catalunya no serà ara fàcil ni ara mateix, però no veig un altre camí.)

El Centro Checo a Madrid és la sucursal a Espanya de la institució del govern txec per a la promoció de la cultura txeca al món. Actua obviant el català, però és força actiu.

Doncs bé: anuncia exàmens oficials de llengua txeca el 12-13 de març. L’incentiu per a treure’s un B2 de txec és estudiar “gratis” a la universitat pública txeca. Val a dir que és admirable la claredat del govern txec: aprèn el nostre idioma i podràs estudiar a casa nostra. Ara bé, val la pena estudiar a Txèquia?

La universitat txeca pública es destaca sobretot en tecnologia a les facultats de la politècnica (ČVUT). Desconec la situació en ciències. L’acadèmia de cine (FAMU) és llegendària i està connectada a una potent indústria del cinema local, però l’accés està sotmès a proves de talent i la demanda supera de molt les places.

La resta està lluny de l’excel·lència. En humanitats la situació és dramàtica per la falta de fons. Els professors universitaris subalterns tenen sous de gana i sovint necessiten segones feines. No hi ha diners al sistema ni hi ha una política pública d’ampliar l’oferta universitària en general. La demanda és molt superior a l’oferta. 

Per abocar diners al sistema fa temps que es parlar de cobrar matrícula. Una mínima matrícula augmentaria de forma important els fons en el sistema, però l’oposició és virulenta. No es vol ni una matrícula baixa, equivalent a la despesa en alcohol, tabac o telèfon d’un estudiant típic. Un estudiant pot tenir un telèfon que costi més del que guanya al mes un professor.

Amb tot, si un estudiant català o espanyol aprèn txec i entra al sistema universitari del país encara s’haurà d’allotjar i alimentar. No existeix estudiar gratis a Txèquia.

Si llegeix això algú amb experiència en la qüestió i vol aportar el seu testimoni el reproduiré aquí.

Solament unes poques línies per cridar l’atenció sobre el fet que es publica un llibre important, Mendelssohn és a la teulada, de Jiří Weil, traduïda del txec per Jaume Creus. Podeu llegir la pàgina de promoció editorial de la novel·la aquí, l’opinió del traductor aquí i un article  de J.B. Culla. La novel·la és autobiogràfica: la vida de Weil té paral·lelismes amb la trajectòria de molts comunistes de primera hora, joves i idealistes, convertits en anticomunistes de primera hora ja als anys trenta a causa sobretot de la conducta criminal de Stalin. A més Jiří Weil era jueu, després de fugir dels comunistes es va trobar amb els nazis, i es va passar mitja guerra amagat a Praga per evitar anar al camp de concentració de Terezín, que avui és una atracció turística.