Pere Meroño

. L’Opinió / L’entrevista. “A mi em sembla molt encertada l’expressió de la Marina Subirats que diu que l’independentisme és una utopia disponible… Ha estat una manera molt clara de tenir una adhesió emocional a un moviment de ruptura… (El Procés) no s’ha gestionat bé. El fet d’haver deixat de posar en primer pla el dret a decidir , en termes pràctics ha afeblit el moviment”…

…”Jo saludo el moviment com a molt positiu, és una fita en la història d’aquest país, però si s’hagués  gestionat bé, hagués pogut ser més encara del que ha sigut, un factor de trencament del sistema polític espanyol i no un reforçament del PP i la dreta”…

… “Jo he begut de la tradició del PSUC que sempre va afirmar que Catalunya és una nació i que tenia el dret d’autodeterminació…”

(Joaquim Sempere. Membre de la direcció del PSUC, amb diversos alts càrrecs, i ex parella sentimental de la Montserrat Roig)

. Joaquim Sempere. L’ambientalisme, una economia moral. Josep M. Muñoz.

En Pere Ribera era una personalitat tan abassegadora com estimulant. Ens inculcava la curiositat per saber, i ens obria l’esperit crític. Ell considerava que la guerra civil, havia destruït l’elit del país, i es proposava reconstruir-la amb la seva acció educativa.

En Manuel Sacristán tenia un caràcter molt apassionat, era d’una gran integritat moral i tenia un esperit molt lliure. Era un marxista fonamentalment heterodox, lliure. El seu projecte a la revista “mientras tanto” és fondre en un sol corrent el marxisme amb l’ecologisme, el feminisme amb el pacifisme.

Al PSUC, jo defensava una cosa que era fer política moderada, que no hi havia més remei que fer-la, i l’altra era mantenir la idea que el capitalisme és un sistema pervers i que s’havia de conservar el potencial per quan vingués l’oportunitat de fer canvis més profunds. I aquesta línia no va triomfar. Es va imposar la “Realpolitix”.

Miro d’interpretar com es pot reconstruir una relació amb la natura en un món finit en què la població s’ha multiplicat per vuit des de l’any 1800, i en què les demandes creixen sense parar. Perquè si no, ¿com ho faran, els nostres fills i néts per viure decentment, si és que és possible, en aquestes circumstàncies?

Cal preparar aquest futur d’escassedat de recursos i que anem canviant els nostres valors. Avui, tenir cotxe és a l’abast de gairebé tothom. Però no sabem si podrem tenir-ne en el futur. I  hem de saber que no ho sabem. La majoria d’economies funcionen com si les coses poguessin continuar com fins ara…

. Sumari. El reportatge periodístic amb voluntat literària va tenir, a la segona meitat del segle XX, una de les expressions màximes en l’obra del reporter polonès Ryszard Kapuscinski. En aquest número, l’escriptora i periodista Olga Stanislawska ens convida a rellegir la singular relació de Kapuscinski amb el món, tot fent èmfasi en l’evolució dels seus mètodes. L’entrevista del mes és amb Joaquim Sempere, deixeble de Manuel Sacristán i antic dirigent del PSUC, que ha fet de l’ambientalisme l’eix de la seva visió crítica del sistema. Pau Casanellas reconstrueix l’etapa barcelonina, encara amb Franco viu, d’una figura clau de la Transició democràtica, Rodolfo Martín Villa. Al bloc de ressenyes culturals, hi trobareu els noms de Patricia Highsmith, Carles Hac Mor, Pere Portabella o Enric Granados, entre altres.

. Editorial. Segones parts. És una obvietat afirmar que la crisi que ha afectat Espanya en els darrers anys no és només una crisi econòmica i social, amb les terribles conseqüències de les quals amb prou feines ens comencem a refer, sinó també una crisi política, una crisi fins i tot de règim polític… “El problema catalán” no és més que un aspecte, i no pas menor, del problema d’Espanya.

. Ramon Fuster, el mestre de la “generació pont”. @GenisSinca. El seu compromís com a pedagog es va doblar en el d’activista, implicat en accions com l’afer Galinsoga, la primera reunió de l’Assemblea de Catalunya, la presidència del Centre d’Estudis Francesc Eiximenis i el deganat del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya, primer èxit polític d’aquella generació pont.

. El món segons Ryszard Kapuscinski. Olga Stanislawska. El polonès, membre del Partit Comunista, que va renovar el reportatge literari, era un periodista poc escrupolós? Heus ací un enorme escriptor i periodista.

. Entre el falangisme i l’apertura: el Martín Villa franquista. Pau Casanellas. De la mateixa manera que l’apertura es va revelar més retòrica que efectiva, la política del governador Martín Villa es va caracteritzar per una clara voluntat de controlar estrictament totes es mostres de contestació.

. Dones que s’estimen. Vicenç Pagès Jordà. Coincidint amb l’estrena de la pel·lícula, L’Avenç recupera “Carol”, una novel.la de Patricia Highsmith on l’èmfasi es posa en el component moral: ¿com pot ser que una atracció sorgida de manera tan natural i tan desinteressada estigui mal vista per la societat?

. La tradició dins un abocador. Lluís Muntada. L’escriptor i crític literari Ponç Puigdevall aplega en un volum un seguit de textos periodístics en què rescata una sèrie d’autors i d’obres de la literatura catalana que, tot i la seva vàlua, han estat en alguna mesura oblidats. “Els convidats de pedra”. Girona: Edicions el llop ferotge (@Elllopferotge) . 2015.

. Un document sobre noves maneres de fer política. Imma Merino. Pere Portabella (ind. PSUC) dóna veu a persones del món de l’art i a científics, valorant que són dels més marginats pels partits polítics: no els interessen. Entretant, remet a imatges d’arxiu per fer present els actes de resistència i agitació anticapitalista i per donar compte de les manifestacions dels últims anys a favor del dret a decidir i de la independència de Catalunya.

. L’Avenç. Num. 421. Març 2016. Barcelona.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!