Ja fa algunes setmanes que dura l’agitació antiborbònica en terres catalanes i, lluny d’aturar-se, els efectes que se’n deriven ens il·lustren sobre quin és el moment polític que viu el nostre país. En primer lloc, els poders fàctics mediàtics, econòmics i polítics espanyols i els seus còmplices autòctons han reaccionat tancant files al voltant de la corona, (veure
Aquesta frase de Ramon Tremosa defineix perfectament el resultat de l’adjudicació realitzada per AENA en el dia d’ahir. Ha arribat l’hora del “Sobiranisme pràctic? Els agents econòmics que lliguen la seva prosperitat a la del nostre país no poden restar impassibles davant una decisió discriminatòria que perpètua la dependència de Catalunya respecte de l’ordre espanyol. Les
“El Periódico” d’avui dedica un pàgina sencera a donar aire a una ICV que no sobresurt precisament pel seu caràcter avantguardista enmig de les aigües estancades de la política catalana. La transició des del PSUC a ICV ha estat més exitosa que la del PCE a IU, això per si mateix ja és un fet diferencial,
La Vanguardia, (espanyola, per suposat), dedica l’editorial d’avui a la defensa de la monarquia i reclama que les forces d’ordre tanquin files amb aquest objectiu. El fet que uns ciutadans, independentistes, cremin imatges del rei a Girona, com a protesta per la visita del monarca, a la premsa espanyolista de Barcelona li sembla molt malament. En
Ahir el conseller Castells i el ministre Solbes varen arribar a un acord que quantifica les inversions estatals a Catalunya pels propers set anys donant compliment a les previsions contingudes en l’Estatut del 2006. L’acord ha estat valorat unànimement per totes les forces polítiques com a positiu. Pel PSC és un èxit que satisfà plenament les
Aquesta setmana al Congrès dels Diputats es debatrà una iniciativa del PP que promou la modificació de la legalitat vigent espanyola sobre banderes a fi d’inhabilitar els electes que no la compleixin. El diputat Josep Andreu d’Esquerra s’hi oposarà en nom del grup parlamentari republicà i, des de la societat civil, el col.lectiu “Un país, una bandera”
Prenc prestat el titular d’aquest post del comunicat que ha fet públic la Confederació Sindical de Catalunya en relació a la vaga anunciada pels dies 25 i 26 de setembre i 1 i 2, 11 i 15 d’octubre per part de CCOO, UGT, SEMAF i CGT contra l’eventual traspàs de la xarxa de rodalies a la
Josu Jon Imaz, el dimissionari president del l’Euzkadi Buru Batzar del PNB, ha vingut a Catalunya, on les seves tesis sobre la cooperació amb Espanya tenen més bona acollida, i ha reiterat el seu argumentari oposat a plantejar la qüestió nacional (basca i per extensió també la catalana) com un conflicte polític amb l’Estat.
Joan B Culla tracta de l’eclosió de les plataformes sobiranistes en l’article que avui publica a “El País” i que titula, “Una Diada particular”. Coincideixo amb ell en que es tracta d’un fenomen protagonitzat per les minories més polititzades de l’independentisme. Personalment participo en algunes perquè crec que cobreixen una funció que els partits parlamentaris
Com cada any, la commemoració de la Diada Nacional suposa l’inici dels curs polític i és el moment de fer balanç i afrontar noves perspectives. Enguany els actes de l’Onze de Setembre permeten diverses valoracions. La primera fa referència a la fallida radical de les tesis que sostenen la desvinculació entre la qüestió nacional i
El PSC (PSC-PSOE) és avui el partit hegemònic a Catalunya sense cap mena de dubte. No solament pel fet de governar la majoria de les institucions del país, sinó per l’ampli ventall social amb el que connecta: des de la burgesia barcelonina (Narcís Serra) a les associacions de nouvinguts que tutela. El PSC és el partit
Ahir, Xavier Roig va publicar un article titulat “Gràcies”, al diari Avui, que mereix una reflexió i un comentari. No conec personalment Xavier Roig, només he anat seguint les seves reflexions sobre el desequilibri econòmic que pateix Catalunya respecte l’Estat espanyol i els seus afilats articles sobre aquesta problemàtica i la resposta que s’hi
Fa poc vaig posar, per escrit, a Josep Ramoneda com a exemple d’intel·lectual orgànic de l’estat-nació espanyol. Avui vull puntualitzar aquesta qualificació. Josep Ramoneda ha declarat en una entrevista recent a la revista El Temps (número 1200, de 12 de juny de 2007): “Espanya no es una nació arrodonida com França, el projecte nacional espanyol
Xavier Rubert de Ventós és dels pocs intel·lectuals catalans que en els seus treballs interrelacionen ambdues perspectives, la política i la psicoanalítica a l’hora d’interpretar la realitat social i nacional. Dissortadament, els comportaments personals i col·lectius dels catalans no són habitualment analitzats tenint en compte les conductes inconscients heretades de la imposició violenta de l’ordre
Avui, 9 d’agost es compleix el primer aniversari de l’entrada en vigor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Fora del president Montilla, i dels mitjans de la premsa del règim, gairebé ningú d’entre la classe política ha fet referència a aquest fet. Pel camí, l’Abat de Montserrat i l’anterior president Pasqual Maragall entre d’altres,