“El Periódico” d’avui dedica un pàgina sencera a donar aire a una ICV que no sobresurt precisament pel seu caràcter avantguardista enmig de les aigües estancades de la política catalana.
La transició des del PSUC a ICV ha estat més exitosa que la del PCE a IU, això per si mateix ja és un fet diferencial, però des d’aleshores ençà Iniciativa s’ha mantingut com un partit nacional català cada cop amb menys referents d’àmbit estatal. Malgrat aquesta evidència ICV no ha evolucionat cap a un partit amb vocació sobiranista, com ha estat el cas d’Ezker Batua soci del tripartit basc i formació favorable a l’exercici del dret d’autodeterminació. Iniciativa va votar favorablement la resolució del Parlament de Catalunya de l’any 1989 segons la qual el poble català no renunciava a decidir el seu futur quan les circumstàncies li ho permetessin. Però d’aleshores ençà ben pocs passos ha donat per fer efectiu aquest dret.
Iniciativa no va donar suport a la manifestació del 18 de febrer del 2006 en favor d’aquest dret, ni s’ha mostrat favorable a una consulta d’aquest tipus a mig termini. ICV pràcticament no té relacions d’intercanvi amb Ezker Batua i no passa dels límits de l’ordre establert a l’hora de plantejar les seves reivindicacions. Una major insistència en la política social i en els aspectes ecològics del seu programa semblen ésser tot allò que els seus dirigents estan disposats a fer per rellançar la seva formació. Justifiquen el seu arrenglerament constant amb el PSC amb l’argument que CIU es de dretes, potser tant com ho son els socialistes, i s’obstinen reiteradament a plantejar-se altres opcions de govern com, arribat el cas, un tripartit a la basca amb un programa sobiranista.
Jaume Bosch, és el lider que té més clara la qüestió nacional, no per casualitat va acudir a l’assemblea de la corrent d’Esquerra Unida al País Valencià, “Esquerra i País”, en la que van decidir constituir-se en partit. Però no és previsible la formació d’una tendència crítica com ha succeït a CIU i ERC. Només els socis de l’Entesa de Progrés Municipal estan per una política autodeterminista bastida des dels ajuntaments. A l’hora dels canvis que s’atansen en la política catalana no sabem, hores d’ara, si hom hi espera un convidat en representació d’Iniciativa.
Post Scriptum, 11 d’abril del 2016.
Iniciativa per Catalunya ha tingut ocasió durant el procés sobiranista encetat el 2010 de participar-hi activament, però ha optat per mantenir artificialment la tercera via entre independentisme i integrisme espanyol, que no deixa de ser una forma d’oposar-se al primer a base de promoure cabòries llunyanes, com assenyala Gustau Navarro en aqueix article “Iniciativa, el servidor voluntari de l’estat espanyol ens prepara un grec”.
Post Scriptum, 24 d’octubre del 2018.
ICV s’ha enrocat en el tardo-comunisme abstracte per justificar la col·laboració activa en el manteniment de l’ordre estatal establert l’any 1978 del qual van ser actors secundaris però que ara defensen com a propi quan l’independentisme planteja un republicanisme rupturista. El nomenament, la setmana passada de Jordi Guillot com a membre del Consejo de Estado és una recompensa a aqueixa actitud mesella. Finalment, els sobiranistes que queden a Catalunya en Comú s’han organitzat com a corrent per mirar de contrarestar ICV enquistada a l’aparell i la seva aliada, Ada Colau, cada cop més espanyolista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Iniciativa, és el partit polític més inutil que hi ha, no ho dic com a insult, és una evidència, no serveixen per absolutament res.
Ni pels espanyolistes, ni pels independentistes, són un autèntic llast, fins i tot vist amb prespectiva, seria més fàcil aplicar els seus programes polítics des d’un estat català que no dins del marc provinent de la monarquia postfranquista.
Però només és un partit de disseny, i una colla de ganduls pel càrrec.
"Una major insistència en la política social i en els aspectes ecològics del seu programa semblen ésser tot allò que els seus dirigents estan disposats a fer per rellançar la seva formació."
Aqui esta el quit de la questio, Iniciativa no es mou del diari a la radio y de la radio a la tele per fer declaracions estupides i sense sentit, amb l’ansia partidista. No, aixo ho deixem per d’altres. Nosaltres ens dediquem a treballar; per la gent, pel pais; on toca. I parlant de coses importants, les que interessen a la gent i no als periodistes.
Els temes de banderetes, llengua amunt llengua avall i de celebrar que uns gavatxos quedin be en un esport en nom nostre…aixo li deixem a qui no te altre cosa al programa. Sino, que farien?
Per cert, quins canvis? La casa comuna de la extrema dreta-catalanista?
Bé, ja arriben les desqualificacions simplistes basades en la demagògia fàcil d’aquells que a manca de programa i d’ideals es dediquen a vendre fum. El fum de la independència els ha anat bé uns quants anys però porta inexorablement al desencis i a la frustració col·lectiva.
Iniciativa, que jo sàpiga, mai no ha renunciat al dret de l’autodeterminació per a Catalunya com a poble. No obstant això, no s’ha dedicat a fomentar falses expectatives nacionals i ha centrat el seu discurs en els aspectes socials que més preocupen les classes populars. S’ha integrat en el govern catalanista i de progrés que era l’eix central del seu programa, mentre que els altres dos socis, l’un no deixa de fer servir la possibilitat de la sociovergència per mantenir-ne la cohesió i l’altre és dedica amb una mà al govern i amb l’altra a la més pura demagògia partidista.
A iniciativa els independentistes i ecologistes el Saura els va escombrar només cal veure com van acabar els Verds que van donar suport a la mani del 18F i van criticar el procés de l’EStatut. Els seus dirigents no són ni ecologistes ni res només fan veure que s’han reciclat, per seguir sent un actor secundari del PSC.