Ja fa algunes setmanes que dura l’agitació antiborbònica en terres catalanes i, lluny d’aturar-se, els efectes que se’n deriven ens il·lustren sobre quin és el moment polític que viu el nostre país.
En primer lloc, els poders fàctics mediàtics, econòmics i polítics espanyols i els seus còmplices autòctons han reaccionat tancant files al voltant de la corona, (veure “La Vanguardia, en defensa del rei”). Les adhesions al Rei em recorden les que es feien a Franco: “inquebrantables”, carregades d’animadversió als dissidents, impregnades d’un profund sentiment antidemocràtic. Els Borbons són Espanya i qui els impugni ataca el poder, en conseqüència la reacció de l’ordre establert és la repressió, de moment continguda, però la seva intensificació dependrà de si persisteix la campanya antimonàrquica protagonitzada per l’esquerra independentista.
La segona consideració al voltant de les mobilitzacions antiborbòniques és que les capitalitza, sense cap mena de dubte, l’esquerra independentista mentre que Esquerra s’absté de participar en cap acte d’aquest tipus. A més, els actes antimonàrquics esdevenen, en les localitats d’arreu dels Països Catalans on comencen a aflorar, demostracions de catalanitat i d’afirmació nacional front a l’espanyolització. No és cap casualitat que la Generalitat Valenciana en mans del PP atorgui una alta distició a Juan Carlos I precisament el proper 9 d’octubre.
Post Scriptum, 12 d’octubre del 2018.
Ahir, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei que reprovava l’actuació del rei espanyol Felipe VI posterior al referèndum d’autodeterminació de Catalunya atiant la repressió policial i judicial contra el poble català. Ha estat possible -sorprenentment- pels vots favorables de Comuns, ERC i Junts per Catalunya i l’abstenció de la CUP. No passa de ser un gest simbòlic però ha desfermat la indignació dels partits espanyolistes que anuncien una reacció punitiva obviant que realment respon al sentiment majoritari de la ciutadania catalana.
Post Scriptum, 4 de novembre del 2019.
Avui Felipe VI passa visita a Barcelona en ple conflicte per fer una demostració de força en plena campanya electoral en vistes a les eleccions espanyoles de diumenge vinent i aixecar els ànims dels partits addictes a l’ordre borbònic, però com diu Vicent Partal al seu editorial d’ahir vespre a Vilaweb: “Fem-nos forts: contra Felipe VI“.
Post Scriptum, 6 de març del 2020.
Vicent Partal descriu el descobriment dels diners ocults del rei emèrit a Suïssa en aqueixa editorial d’abans d’ahir a Vilaweb: “El cor de la bèstia: l’Espanya que ja no pot amagar que trontolla”. No obstant això, el PSOE tanca files amb el règim encobrint la corrupció estructural endògena negant-se a que una comissió parlamantària pugui investigar els negocis de Juan Carlos I com a comissionista. Podemos i ERC, aliats subalterns del PSOE, acataran les pressions dels poders fàctics. Només l’independentisme català gosa posar en qüestió els borbons.
Post Scriptum, 8 d’octubre del 2020.
Demà el rei d’Espanya visita la Catalunya ocupada enmig de mesures de seguretat excepcionals per evitar les protestes populars i adulat pels col·laboracionsites locals, mediàtics, polítics i econòmics i amb l’absències de les institucions catalanes. Molt encertat l’acte dels tres darrers presidents de la Generalitat demà a Perpinyà per denunciar la repressió estatal.
Post Scriptum, 7 d’octubre del 2021.
La impunitat atorgada a Juan Carlos I demostra el caràcter estructural de la corrupció dels sistema de poder espanyol i la inexistència de divisió de poders entre els institucionals i els fàctics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!