Joan B Culla tracta de l’eclosió de les plataformes sobiranistes en l’article que avui publica a “El País” i que titula, “Una Diada particular”. Coincideixo amb ell en que es tracta d’un fenomen protagonitzat per les minories més polititzades de l’independentisme.
Personalment participo en algunes perquè crec que cobreixen una funció que els partits parlamentaris han negligit: la funció deliberativa de la vida política, interna i externa. Aquestes plataformes que ara sorgeixen donen cabuda a les inquietuds de les persones més compromeses però l’objectiu no és solament aquest. D’aquesta tormenta d’idees i iniciatives n’ha de sorgir una, o potser més d’una, organització sociopolítica de masses que s’orienti a la mobilització social en funció d’uns objectius estratègics. No estic defensant un esquema partit-organitzacions satèl.lit d’inspiració leninista sinó una dinàmica participativa en la línia del que vaig exposar en l’apunt “Sobiranisme pràctic?”.
Una altra valoració que no pot passar desapercebuda de la Diada és el canvi d’actitud de les forces nacionalistes espanyoles. El PP de Sirera entra de ple en la dinàmica de confrontació contra el catalanisme reactivant la seva particular “guerra de les banderes”. Des dels mitjans afins, els opinadors afins (veure “Contra Francesc de Carreras”), apreten l’accelerador contra tota expressió de catalanitat (esportiva, cultural, lingüística) al servei del totalitarisme espanyol. La dinàmica de conflicte Catalunya-Espanya la provoca a casa nostra, fonamentalment, l’espanyolisme.
En tercer lloc, és evident el creixement de la capacitat de mobilització al carrer de l’esquerra independentista malgrat el vergonyós silenci mediàtic (TVE-3 inclosa). A Reus, Barcelona i Girona (aquí dos dies seguits: l’Onze i la vista del Borbó dos dies després) les manifestacions han estat capitalitzades per aquest sector rupturista i combatiu que no pot ser de cap manera deixat de banda dels canvis que experimenta el conjunt del catalanisme. Cal trobar els ponts de diàleg que permetin una col.laboració constructiva i desterrar els vergonyosos boicots que alguns, (CAJEI), promouen emparant-se d’un lloc sagrat com el Fossar de les Moreres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bemvolgut Jaume,
Estic molt d’acord amb tu, les plataformes no son una fi en si mateixes, son una eina de debat al marge de les estructures de partit, la majoria son impulsades per els propis partits , pero cal reconeixer que el Cercle d’estudis sobiranistes es la primera amb un esperit transversal que semblava imposible i aixo permet mantenir la il-lusió en el futur.
Salut Company
Robert