El bloc d'en Pere

El fil dels dies

11 de setembre de 2013
0 comentaris

Per commemorar l’Onze de Setembre xilè: Nostalgia de la luz, de Patricio Guzmán

La tornen a projectar a la Filmoteca de Catalunya divendres vinent a la nit. Si podeu, no us la perdeu.
Va obtenir el premi al millor documental europeu del 2010, ben merescut.
Al desert d’Atacama, la zona més seca del planeta, conviuen dues menes de recercadors del passat: els astrònoms dels nombrosos observatoris que s’hi han instal·lat, aprofitant l’extrema sequedat i netedat de l’aire, i les dones que busquen restes dels desapareguts de la dictadura de Pinochet.

Perquè els astrònoms, com explica meravellosament un d’ells davant la càmera, observen els senyals que arriben al nostre planeta després de milions d’anys d’haver estat emesos als confins de l’univers, que ens parlen dels nostres orígens.
Els nostres ossos estan fets del mateix calci que els estels.
Els ossos del seus familiars recerquen encara moltes dones incansablement, ossos que la dictadura de Pinochet va intentar fer desaparèixer. – Us sona?
Però el desert d’Atacama conserva molt bé les restes humanes, momificades i sense podrir-se a causa de la manca d’humitat.

Imatges meravelloses de llunyanes galàxies i de la terra deserta. Uns miren cap amunt i al més enllà, que és un passat remot, en realitat. Altres busquen cap avall, sota terra.
Els primers poden dormir tranquils després d’una jornada de feina. Les segones no, fins que no recuperin les restes de les persones estimades.
A Xile hi ha molts aficionats a l’astronomia, però n’hi ha que no veuen amb bons ulls aquesta altra recerca del passat més immediat.
Fins que no s’aclareixin els fets de la dramàtica història recent, els xilens i les xilenes no podran fer les paus amb la seva història i viure un present amb plenitud.

Patricio Guzmán va ser el director d’un altre documental inoblidable, la cèlebre La batalla de Chile.
Aquesta pel·lícula, obra de maduresa, de ritme pausat, lírica i reflexiva, és una altra obra mestra corprenedora.
Avui fa quaranta anys de tot plegat i encara en pateixen les conseqüències. Us sona, tot plegat?

Volem més cinema com aquest a les nostres pantalles comercials!
Bona Diada i bona Via!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.