El bloc d'en Pere

Dos personatges confrontats: una mare que va perdre el fill de 15 anys, militant comunista desaparegut a la guerra civil libanesa,  i un alt càrrec dels serveis d’informació del bàndol cristià, aliat d’Israel en la seva invasió del Líban, responsable d’innombrables morts, detencions, desaparicions i tortures.

Eliane Raheb, directora del documental, hi va treballar durant tres anys i mig per tal de comprendre a fons els seus personatges. Hi ha escenes impressionants. El film és ple de veritat i de vida, dramàtica i palpitant.
Com afirma ella mateixa en el col·loqui amb el públic que assistia a la projecció a la Filmoteca de Catalunya, els libanesos dels dos bàndols encara estan malalts dels records de la guerra.
L’extorturador també reconeix que la llavor del conflicte s’havia sembrat molts anys abans: a la seva escola els mestres li parlaven dels musulmans com a germans inferiors. (Per tant, allò de la Suïssa d’Orient Mitjà era molt relatiu).
Al final de la pel·lícula sembla que la mare podrà localitzar, finalment, en una fossa comuna, les restes del seu fill perdut; però tots dos protagonistes estan ben sols en la seva angoixa, un com a víctima i l’altre com a botxí. La seva participació en el documental els crea conflictes amb el seu entorn.
Una terapeuta intenta tractar els protagonistes perquè elaborin el seu malestar. On es pot trobar serenitat?
El Líban no ha superat els traumes de la seva terrible i sagnant guerra civil.  Els hem superat nosaltres?