Un altre número del “Catalunya” llest. La feinada que comporta no crec que l’aguantaríem si no fos perquè ens el creiem i perquè, com a mínim jo, a cada número hi aprenc un munt de coses. En aquest, el reportatge i l’entrevista de la contraportada els centra la lluita contra el Pla Bolonya i l’entrevista
Normal 0 21 En el “Catalunya” 103, incloem una entrevista al Cesk Freixas que jo mateix vaig fer. El Cesk celebrarà properament els cinc anys damunt dun escenari i, malgrat la seva joventut, apunta ja maneres de gran autor. Que continuï i es faci tan gran com els que ell cita i escolta. Normal 0
El darrer “Catalunya” inclou una entrevista central d’aquelles que a mi, a banda de fer-la, m’agraden de llegir. Es tracta d’una entrevista feta fa gairebé dos anys i inèdita fins ara a Avi Mugrabi, documentalista israelià que té unes opinions potents i poc estàndards sobre el conflicte entre Israel i Palestina, més si tenim en
Abocats a l’atur i a la precarietat, entrampats en mil i un crèdits o en un d’aquells de cadena perpètua, la crisi actual que nosaltres no hem provocat i que no ens creiem però que ens afecta com a cap altre, ens colpeja dia sí i dia també. Utilitzant-la com a excusa, les multinacionals de
Aquest cop hem recuperat el temps perdut i no ens hem retardat. L’1 del mes que toca, la rotativa ja té la revista per imprimir. Ha costat, amb problemes de darrera hora per la part tècnica que m’han fet anar tot el cap de setmana de cul, però la feina s’ha acabat. El número queda
La fotografia que acompanya aquestes lletres ha estat reproduïda en multitud de blocs, apunts a notícies d’Internet i pàgines web. Acostuma a anar acompanyada d’un text que vol mostrar la incredulitat davant d’aquesta reestructuració del sistema capitalista que ens volen fer passar per crisi social…, i ens l’esten fent passar. La foto va acompanyada de
Aquest “Catalunya” que ara dic que ha sortit va sortir fa uns dies però amb el trasllat i tal no l’havia pogut penjar fins ara. El vaig enviar sense el Ramon, que no podia venir, i la vaig cagar. Tot i així, la cagada no es nota. És purament tècnica, però està fet a mida
Els companys de Sant Pere de Ribes, a on farem una presentació de la revista “Catalunya” dissabte que ve, han fet aquest vídeo i l’han penjat al iutub (que costa una mica d’obrir) sobre la publicació i el que signifca. A mi m’ha emocionat, potser perquè mai ningú ens havia tractat així i ja era
Fa unes dies, el Pol Pagès em va entrevistar, com a coordinador de la revista “Catalunya” de la CGT de Catalunya i amb motiu del nostre número cent, per al setmanari d’Esquerra Republicana, “Esquerra Nacional”. Aquesta setmana ha sortit publicada l’entrevista. Podeu descarregar la revista aquí: http://www.esquerra.cat/documents/en113-web.pdfO mirar la pàgina a l’adjunt.
Aquest cop semblava que el títol de l’editorial del 100 es complia. No patiu que tenim corda per estona, però ens agrada fer patir els de la banda fosca, pobrets ells, tot el dia preocupats perquè el seu garrulisme enllustrat els continuï estalviant les píndoles reparadores. Entre moltes coses d’aquest número, incloem un text sobre
Ja no teniu excusa. Si no sou de la CGT o no rebeu el “Catalunya”, el podeu llegir i mirar aquí: http://www.revistacatalunya.cat/100.htm I la imatge és el pòster del Manolito Rastaman, inspirat en la històrica “Piràmide del capitalisme” que podeu mirar en aquest mateix bloc uns apunts abans.
Després de molt treballar-hi, ha sortit el número 100 del “Catalunya”. Fa 72 anys que va sortir el primer exemplar de l’aleshores diari. Estem radiants de felicitat per haver-hi arribat i per haver-lo acabat. El número té 40 pàgines a tot color, la portada és de la Patrícia Carles i conté dos pòsters, un del
És evident que abans del 99 va sortir el 98. A vegades, perdes la noció de la correlació i poses un número davant de l’altre, però al final t’adones que d’una forma o altra acaben sent-hi tots. I hi són amb aquest, que hi faltava. Reportatge + L’Ebre acusa el Govern de fer com el
Semblava impossible, quan al 2002 vam començar a portar la publicació de la CGT de Catalunya, la històrica capçalera “Catalunya”, que arribéssim avui ja al número 99. I aquí estem i al setembre arriba el cent, un número rodó per al qual ja tenim una celebració preparada. Suarem sang -o no- però no ens aturarem
En el número 98 del “Catalunya”, vaig publicar l’entrevista que vaig fer al Gessamí. Com que aquests darrers números hem anat una mica malamenty, no l vaig penjar, Aquí la teniu ara. L’entrevista és d’abans de trobada de Santa Maria d’Oló. Gessamí, membre del Col·lectiu Temps de Revoltes ‘El decreixement és una proposta i