Prendre la paraula
jordimartifont
3 de desembre de 2008
2 comentaris
Contra els efectes de la seva crisi: ni capitalisme ni autoritat
Abocats a l’atur i a la precarietat, entrampats en mil i un crèdits o
en un d’aquells de cadena perpètua, la crisi actual que nosaltres no hem
provocat i que no ens creiem però que ens afecta com a cap altre, ens colpeja
dia sí i dia també. Utilitzant-la com a excusa, les multinacionals de tot tipus
ens amenacen fer-nos fora del nostre lloc de treball. (Editorial del “Catalunya” 103, continua…)
en un d’aquells de cadena perpètua, la crisi actual que nosaltres no hem
provocat i que no ens creiem però que ens afecta com a cap altre, ens colpeja
dia sí i dia també. Utilitzant-la com a excusa, les multinacionals de tot tipus
ens amenacen fer-nos fora del nostre lloc de treball. (Editorial del “Catalunya” 103, continua…)
Ens amenacen i ens
fan fora. Les xifres de treballadores i treballadors aturats no paren de
créixer i els mateixos polítics que ademeten ERO, acomiadaments encoberts en
prejubilacions, acomiadaments directes i rescissions de contractes sense cap
altra alternativa que fer cua a l’atur, intenten desinflar les xifres que
assenyalen el desastre col·lectiu fent propostes rocambolesques com la de
desapuntar de l’atur les persones prejubilades. No volen buscar solucions sinó
només corregir les xifres negatives. De fet, saben que aquesta crisi del
sistema no se soluciona injectant diners públics en les empreses privades que
més han gua-nyat en els darrers anys i que aixpo no admet un altre nom que
robatori. Saben que les solucions no són possibles dins d’aquest sistema que
ells no s’atreveixen a canviar perquè tenen por de qualsevol canvi que els
allunyi dels privilegis que ara tenen. Els polítics ens
animen a consumir més i a no deixar de comprar. És el que hem fet en les
darreres dècades i ja veieu a on ens han portat. El planeta és a punt de petar mentre les multinacionals del Nord
compren terres al Sud per preparar la propera crisi després del seu proper gran
negoci: en aquest cas han apostat per l’alimentació tal com en els darrers
decennis han apostat per la construccio i l’especulació sobre els habtatges i
el territori. Serem capaços de tornar a creure’ns-els? Serem capaços de no
veure que les oficines de l’atur no són res més que una part més d’aquest
sistema-presó que ens obliga a fer jornades esgotadores per arribar a un sou
digne, del mateix sistema que malmet el nostre entorn en aquesta cursa desenfrenada
cap a enlloc, del mateix sistema que deixa que les necessitats bàsiques no es
cobreixin tot i que fa anys i panys que podrien estar cobertes per a tots els
habitants del planeta. No ens els creiem
i no admetrem cap rebaixa social més en nom de la crisi. Ni rebaixes ni
acomiadaments. Ni acomiadaments ni precarietat. Ni precarietat ni capitalisme.
Ni capitalisme ni autoritat.
fan fora. Les xifres de treballadores i treballadors aturats no paren de
créixer i els mateixos polítics que ademeten ERO, acomiadaments encoberts en
prejubilacions, acomiadaments directes i rescissions de contractes sense cap
altra alternativa que fer cua a l’atur, intenten desinflar les xifres que
assenyalen el desastre col·lectiu fent propostes rocambolesques com la de
desapuntar de l’atur les persones prejubilades. No volen buscar solucions sinó
només corregir les xifres negatives. De fet, saben que aquesta crisi del
sistema no se soluciona injectant diners públics en les empreses privades que
més han gua-nyat en els darrers anys i que aixpo no admet un altre nom que
robatori. Saben que les solucions no són possibles dins d’aquest sistema que
ells no s’atreveixen a canviar perquè tenen por de qualsevol canvi que els
allunyi dels privilegis que ara tenen. Els polítics ens
animen a consumir més i a no deixar de comprar. És el que hem fet en les
darreres dècades i ja veieu a on ens han portat. El planeta és a punt de petar mentre les multinacionals del Nord
compren terres al Sud per preparar la propera crisi després del seu proper gran
negoci: en aquest cas han apostat per l’alimentació tal com en els darrers
decennis han apostat per la construccio i l’especulació sobre els habtatges i
el territori. Serem capaços de tornar a creure’ns-els? Serem capaços de no
veure que les oficines de l’atur no són res més que una part més d’aquest
sistema-presó que ens obliga a fer jornades esgotadores per arribar a un sou
digne, del mateix sistema que malmet el nostre entorn en aquesta cursa desenfrenada
cap a enlloc, del mateix sistema que deixa que les necessitats bàsiques no es
cobreixin tot i que fa anys i panys que podrien estar cobertes per a tots els
habitants del planeta. No ens els creiem
i no admetrem cap rebaixa social més en nom de la crisi. Ni rebaixes ni
acomiadaments. Ni acomiadaments ni precarietat. Ni precarietat ni capitalisme.
Ni capitalisme ni autoritat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No crec que la humanitat estigui preparada per prescindir de tota autoritat, i no sé si ho estarà mai.
El que sí és cert és que les esquerres no han governat mai, ni a Catalunya ni ha Espanya ni ha Europa. De EEUU ja no en parlo.
Donem una oportunitat a l’esquerra.
La perfecció no existeix, però més esquerra és més política social, i les polítiques socials són l’autèntc progrés social de la humanitat.
Penso que hem de donar una oportunitat a l’esquerra.
T´expreses tan be i amb tanta raó que no puc dir res mes, sempre son els mareixos i per desgracia continuaran exclavitsant a l´humanitat