Gessamí, membre del Col·lectiu Temps de Revoltes

‘El decreixement és una proposta i un context’

Del 4 al 6 de juliol, la Masia Cal Cases,
a Santa Maria d’Oló (Bages), acollirà una trobada de moviments
socials amb el títol de “Pos en marxa el decreixement”. La
trobada serà el punt culminant de la Marxa pel Decreixement, que des del col·lectiu nòmada i temporal Temps de Re-voltes,
s’ha tirat endavant des del mes de febrer d’aquest any, visitant més de 35 comarques i 60 poblacions, trobant-se amb
centenars de col·lectius i milers de persones per
tal de compartir propostes i debats al voltant del decreixement i
interconnectant- se per poder posar en marxa un altre
model de societat. Les àrees de treball de la Trobada seran: Estratègies de
decreixement a nivell local, Economia contrahegemònica,
Autogestió de l’habitatge,Autonomia alimentària,
Model territorial i defensa del territori, Relació camp-ciutat, Mitjans de
comunicació, Aigua, Energia i transport, Estratègies
front el poder polític, Coneixements i educació lliure, Relacions socials i
vida comunitària i Organització. Per a més
informació podeu consultar el web: www.tempsdere-voltes.cat/ca/node/390

Hem parlat amb Gesamí, un dels membres de
Temps de Revoltes que ha participat a la Marxa.

-Un cop acabada
la Marxa pel Decreixement, ens en podries parlar una mica? Quant de temps heu
estat fent la Marxa pel Decreixement a Catalunya?

-Hem
estat durant vuitanta dies, sense parar amunt i avall per les comarques de
Catalunya. Entre tots els participants, una persona hi ha estat els vuitanta
dies i altres hi hem participat en molts dels relleus que s’havien de fer.
Així, hi hem participat des de grups de tres fins a deu. La gent que s’hi ha
apuntat durant tot aquest període tenia diverses procedències. Si bé, el nucli
on es va comemçar a gestar tot va ser l’Infoespai, per part d’un grup de gent
al voltant de l’Entesa del Decreixement, és evident que molta altra gent s’hi
ha anat afegint durant el camí, gent de Sant Cugat, de Tarragona, de Lleida i
de molts altres indrets per on hem passat i hem estat acollits…

-A nivell de
Catalunya, per quines zones heu passat?

-Hem
passat per gairebé tot arreu. Primer, vam fer la zona del Llobregat fins a
Collbató, vam fer l’Anoia, Igualada i vam baixar cap al Penedès i el Garraf.
D’allí, vam agafar el litorial fins a Vinaròs, vam pujar fins a Tortosa, la
serralada litoral fins al Priorat, Reus, Valls i Monblanc, cap a les Terres de
Ponent i cap als Pirineus, el Berguedà. D’allí, hem tirat cap a les comarques
de Girona (Olot, Ripoll…), la Costa Brava, la Selva, l’interior de Vic i
Manresa, el Vallès amb Sabadell i Ganollers i cap a Barcelona.

-I la intenció
principal de la Marxa quina era?

-La seva
intenció principal era difondre la idea del decreixement com a eix aglutinador
de diferents moviments socials. D’altra banda, també volíem parlar i raonar
sobre la crisi energètica i la creació dels diners. Hem d’etendre que hi ha
força indicis que estem entrant en una fase de col·lapse molt profunda del
sistema capitalista. Nosaltres, amb iniciatves com aquesta, volem avançar-nos a
aquesta crisi i generar alternatives d’aquest altre món possible que sabem que
hi ha. Volem fert madurar aquestes alternatives, sabem que ens convé tenir
aquesta autonomia i posar-la sobre la taula del debat públic i social.

-Quin tipus de
col·lectius us han acollit durant la Marxa?

-Aquesta
ha estat una de les coses més increibles de la Marxa, perquè hi ha hagut una
gran diversitat de col·lectius que ens han acollit. Podríem dir que des del
sector de l’esquerra independentista, que està molt present a totes les
comarques; fins al sector llibertari, allà on n’hi ha; plataformes en defensa
del territori, que n’hi ha a força comarques; grups ecologistes; ONG, alguna
també; el món de l’agroecologia, cooperatives de productors i consumidors; i
col·lectius més generals perquè en pobles més petits s’ajunten tots per fer
activisme, aumant coses molt diferents.

-I què és el
decreixement?

-El
decreixement és una proposta i un context. És un context perquè el tema de
l’energia no està resolt, la successió del petroli no està resolta i s’està
començant a no poder abastir tot aquest planeta, mentre continua aquest
malbaratament que hi ha arreu d’energia. Les alternatives encara no estan prou
desenvolupades però tampoc creiem que sigui possible que hi hagi una energia
que pugui suplantar el petroli.Per tant, l’alternativa al peroli passa
necessàriament per la necessitat de reduir la despesa energètica. Si no creix
l’economia, es col·lapsa el sistema, ja que els diners es creen a través de
l’endeutament constant, pagant els deutes amb més endeutament. Això passa a tot
el món, és l’arrel de la creació dels diners. Quan hi ha crisis hipotecàries
com la dels Estats Units, també hi ha menys diners en circulació i, per tant,
recessió econòmica. Aquest context és el decreixement on s’ha ficat solet el
sistema capitalista.

La nostra idea és aprofitar aquest context per presentar una
alternativa viable, en la qual es porta ja molts anys pensant-hi des de molts
àmbits. Cal relocalitzar l’economia, pensant en graus d’autosuficència més que
en quotes de mercat i tornar a plantejar-nos l’economia des dels que som i
estenent-ho a totes les persones que s’hi vulguin apuntar.

-Després de la
Marxa, quin balanç en feu?

-La
valoració ha estat bastant positiva, pel sol fet d’haver-la fet. Ara queda
veure com podem intentar vehicular tot això. Hi ha la proposta de trobada al
Bages, a Santa Maria d’Oló. S’hi parlarà d’una sèrie d’àrees de treball perquè
es busca que la gent que hi vingui vagi focalitzada a una àrea, per tal que no
es dispersi tot el que es digui. Les àrees inclouen des d’autogestió dels
habitatges i de la terra, on entrarien des de l’okupació fins a les
cooperatives d’habitatges, fins a economia contrahegemònica, aigua, educació,
contrainformació…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!