Prendre la paraula
jordimartifont
Fa unes dies, el Pol Pagès em va entrevistar, com a coordinador de la revista “Catalunya” de la CGT de Catalunya i amb motiu del nostre número cent, per al setmanari d’Esquerra Republicana, “Esquerra Nacional”. Aquesta setmana ha sortit publicada l’entrevista. Podeu descarregar la revista aquí:
http://www.esquerra.cat/documents/en113-web.pdf
O mirar la pàgina a l’adjunt.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’any 1966 feia ja trenta i tants anys que mon avi ja havia mort, abans de la Guerra Civil. Mon avi crec que era d’aquesta Esquerra Republicana de la que parles a l’entrevista. Pel motiu de que mor abans de la guerra mon avia amb el fills petits i després d’haver passat molta fam els tres anys de guerra i de la negació per part de la resta de la família d’ajut, només arribar l’exèrcit franquista apunta a mon pare i mon tiet al Frente de Juventudes, abans d’acavar la geuerra i tot, al gener del 39 poc després de l’entrada a Tarragona dels feixistes. Aquí acava la meva tradició esquerrana familiar, mon pare té dotze anys, i comença a tenir protagonisme en el món dels anys 40. Però del seu pare coservà enquadernats molts números de la publicació “L’Esquella de la Torratxa” de l’any 1919 que ara conservo a casa meva i que li tinc molta estima. SALUT!!!
… m’he estat mirant la revista i em sembla una revista collonuda, en el sentit que està molt ben maquetada i els continguts, amb alguna excepció són perfectament compartibles.
I això és el què em fa angúnia, com poden tenir tant de morro d’anar reivindicant a la seva revista segons quines coses (el banner del Malcolm X, per exemple, o la teva entrevista) quan després participen d’un govern que a més, per dir-ho suaument i sense insultar ningú, doncs quin govern.
Jo ja entenc que la vida està plena de contradiccions i que precisament els de la CGT n’anem plens, però lo d’aquesta gent em sembla al·lucinant. A banda de que no s’avé gaire el contingut d’aquesta revista amb el discurs que tenen públicament el Puigcercós i el Carod, molt més derivats cap a la dreta (o el centre o com li vulgueu dir). Evidentment em sembla una revista de consum intern, molt intern, probablement més intern que el del Catalunya, que ja es dir.
Em queda el consol, que amb un parell de notables excepcions territorials conegudes de tothom, la CGT de Catalunya en general manté un discurs arreu molt més afí al del Catalunya, o el Catalunya al de la CGT. Per molt que molts s’entestin en què no és així. Els de la CGT no estem en un govern que aprova ERO’s mentre a la seva revista posa banners del Malcolm X. Amb això ho dic tot.
Ara, l’entrevista molt bé i molt correcte, tot sigui per divulgar l’existència de la revista.