Ja convé que hi hagi pel·lícules positives, que t’eixamplin el pit, que apostin per l’esperança. Tanmateix, el francès Robert Guédiguian i els valons germans Dardenne arriben a forçar massa les coses per a imposar el bonisme costi el que costi, a les pel·lícules que respectivament han presentat a Canes 2011. A “Un Certain Regard”, Guédiguian
Mentre la projecció de Pirates del Carib: per marees estranyes, de Rob Marshall, ha aixecat la polseguera prevista, gràcies a la presència de les seves estrelles de Hollywood (Johnny Depp, Penélope Cruz, el també oscaritzat Geoffrey Rush…), en una altra sala del Palau de Festivals de Canes s’ha pogut veure el documental Tots a Larzac,
De bromes simpàtiques a costa dels cardenals i el Papa (i els psicoanalistes), Nanni Moretti en deixa anar unes quantes, a Habemus Papam; la cinta en què Michel Piccoli és elegit Papa i, de l’atac de pànic que li ve, no pot ni sortir a presentar-se davant dels feligresos, de manera que no s’enllesteix el
La Tomatina de Bunyol, en una imatge zenital que en mostra un munyoc de cossos vermellosos, obre premonitòriament la pel·lícula Hem de parlar d’en Kevin (We Need To Talk About Kevin), de l’escocesa Lynne Ramsay. Representa un moment ja remot de feliç llibertat i enamorament per a la protagonista del film, una mare que viu
Mitjanit a París, de Woody Allen, troba la complicitat de l’espectador enamorat de París, sobretot del París de Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, Cole Porter, Gertrud Stein, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Luís Buñuel, Man Ray… I del de Degas, Toulous-Lautrec… De nostàlgia, n’hi ha en aquest deliciós film que ha inaugurat Canes 2011; però Woody Allen
Una fotografia immensa de Faye Dunaway als seu millor moment presideix l’entrada al Palau dels Festivals de Canes, on aquest dimecres s’inaugura la 64a edició del certamen. Tota una premonició. El glamour de l’estrella de Hollywood contrasta amb la negror densa i inquietant de la foto, realitzada per Jerry Schatzberg el 1970. No és estrany