Acabo de veure Knight of Cups, de Terrence Malick: gairebé indigerible. Probablement hi aniria trobant filons daurats si, a còpia d’anar-la mirant, acabés de lligar caps amb determinats aspectes del muntatge; però l’experiència de veure-la no em convida precisament a repetir-la. Sostinc la hipòtesi que Terrence Malick està fent un seguit de pel·lícules que, de
Dir que Julieta és millor que Los amantes pasajeros, l’anterior film de Pedro Almodóvar, no significa que Julieta sigui gaire res de l’altre món: el nyap d’aquella pot fer que aquesta es gaudeixi més, però la comparació, inevitablement favorable al seu darrer treball, no converteix Julieta en la pel·lícula reeixida que no acaba de ser. Novel·lesca és
Comentari sobre Carol, de Todd Haynes, que publico a la revista Recvll. Amb 6 nominacions –actrius, guió adaptat, fotografia, vestuari i música–, és la gran marginada dels Oscars d’enguany, en no haver estat candidata en l’apartat de Millor Pel·lícula, ni en la de Millor Direcció. Cal tenir present que dels 10 films que es poden
Comentari sobre The Revenant, d’ Alejandro G. Iñárritu, que publico a la revista Recvll. Es tracta d’una pel·lícula d’aventures, sirgada pel delit de supervivència i venjança d’un explorador, paranyer i caçador de pells, a qui han mort el fill adolescent, a la Nord-Amèrica muntanyosa i del riu Missouri de 1820, i queda abandonat pels companys
Comentari sobre Spotlight, de Tom McCarthy, que publico a la revista Recvll. Cinematogràficament funcional, reconstrueix de manera impecable la investigació, a càrrec de periodistes del diari “The Boston Globe”, sobre els casos de pederastia a la diòcesi de Boston. Sense buscar heroïcitats ni rebejar-se en l’escàndol, tanmateix contundent en la gravetat dels casos que es
Comentari sobre The Big Short, d’Adam McKay, que publico a la revista Recvll. Denúncia contundent i implacable del paper de la banca en la crisi econòmica actual i del seu lladrocini; costa de seguir-lo perquè està ple de llenguatge d’economistes –fet perquè la resta dels mortals no hi entenguem res, com es diu a la
Comentari sobre The Hateful Eight, de Quentin Tarantino. Em sembla la millor d’entre les últimes d’en Tarantino. M’ha convençut i veure-la ha estat un plaer, un gaudi cinèfil, per com està filmada, com aprofita la pantalla la gran (i no l’he vista en 70mm), per com de bons són els seus irònics diàlegs, per com sap
Quan veus una pel·lícula una vegada i una altra i encara tens més ganes de tornar a veure-la és perquè et té fascinat, però sobretot perquè té elements per a assaborir-la un cop i un altre i un altre… Em passa amb poques pel·lícules i L’assassina, del mestre Hou Hsiao-hsien n’és un cas, enormement plaent.
Steve Jobs, de Danny Boyle. Un guió que dóna un “biopic” de Hollywood servit de manera diferent. Un guió pèl críptic per qui no conegui bé la Història de la Informàtica. Un guió prou sòlid que Danny Boyle mira de sacsejar amb els seus focs artificials estilístics. Fassbender i Winslett, bé. FOTO © François Duhamel
El pont dels espies, de Steven Spielberg, s’inscriu en la tradició de pel·lícules nord-americanes en què es defensa els valors fonamentals de la societat occidental i els drets de l’individu en front de les raons d’estat i d’interessos político-estratègics. És el personatge principal, l’advocat de Brooklyn James B. Donovan qui mena aquesta defensa i hi
Comentari sobre Segon origen, de Carles Porta. Tot i que la presentació del film, l’exposició de la situació de l’Alba i en Dídac en aquesta terra devastada, resulta prou acceptable, malgrat un tractament audiovisual que no permet una autèntica aproximació a l’experiència supervivencial dels que va adonant-se que s’han quedat sols al món i del
Comentari sobre Nightcrawler, de Dan Gilroy. Una al·legoria del capitalisme i la seva retòrica d’auto-superació. Certament, Nightcrawler gira sobre el món del periodisme sensacionalista, a través de l’evolució nocturna del protagonisme com a reporter valorat per la gosadia desenfrenada a l’hora d’enregistrar tota mena de víctimes d’accidents i actes criminals. Però és alhora una al·legoria
Comentari de Vici inherent (Inherent Vice | Puro vício | Vizio di forma), de Paul Thomas Anderson. El fil argumental d’aquesta pel·lícula és de típic cinema negre. Un detectiu privat rep un encàrrec envoltat de misteri, rere del qual es va desplegant un gran embolic en què s’hi van veient implicats personatges d’ambdós costats de
Comentari sobre Un any més violent (A Most Violent Year | El año más violento)”, de JC Chandor. JC CHandor és un cineasta que val la pena seguir. Porta un bagatge de tres pel·lícules i totes tres tenen un notable interès, en què demostra un talent narratiu, una bona capacitat per al relat pausat, esgraonat,
Comentaris que he publicat, a la revista “Recull”, sobre “Lluny del brogit del món” (Far from the Madding Crowd | Lejos del mundanal ruido | Loin de la foule déchaînée), de Thomas Vinterberg.