Club 7 Cinema

No pots parlar d’una pel·lícula si no l’has vist tota. Top Gun Maverick no l’he vista tota, l’he deixada estar al cap d’una estona d’haver començat, perquè ja no l’aguatava més. I per això no parlo aquí del film (sencer), sinó del per què no l’he acabat.

Deixo clar d’entrada que a mi m’agrada el primer Top Gun, el dels anys vuitanta, amb totes les reserves ideològiques que fan al cas, però la realització de Tony Scott em sembla potent, la vigorosa fusió adrenalítica de cossos, avions, moto… em sembla pertinent i, com a entreteniment, em funciona molt bé.

Però el tros que he vist de Top Gun Maverick és d’una impostura total. Aquí, Tom Cruise no corre amb la moto en paral·lel amb l’avió com a expressió d’una dinàmica personal, sinó per pur mimetisme del que feia al primer Top Gun; com de fireta són les tensions inicials entre els protagonistes, imitant les rivalitats de la cinta de 1986, etc.

A hores d’ara, que s’entretingui el personal a base d’escenes d’avions anant ràpidament amunt i avall, com si fóssim en un videojoc em resulta d’una pobresa d’idees majúscula i francament rònec.

En Joseph Kosinski, lamentablement, no té res a veure amb Tony Scott.

Un altre apunt d’aquest blog que recull opinions sobre el film (sencer): Canes 2022, Marco Bellocchio o Tom Cruise.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!