Club 7 Cinema

A l’apunt ràpid que vaig penjar al Facebook vaig escriure “Està bé, però no n’hi ha per tant”. Ara em poso a escriure aquest apunt al bloc, una mica com qui fa gimnàstica per a desentumir-me en això de fer comentaris de pel·lícules. Porto tant de temps que no ho faig, ni llegeixo res de cinema, que estic ben rovellat. Com que, si Déu vol, aviat em jubilaré, disposaré de més temps i espero que de més ganes i oportunitats de veure cine i escriure’n. Que les meves ratlles tinguin cap interès, això ja és una altra història. Però sempre havia necessitat escriure del que veia, espero tornar-hi.

Per què no m’acaba de convèncer “Paràsits”?

A nivell temàtic, no va gaire endins. Posa en imatges les diferències de classe i la lluita desesperada dels desafavorits per a gaudir dels beneficis dels benestants. Bona representació; però amb quatre plans ja tindria definides les diferències socials. Els esforços dels pobres per a reeixir i la brega entre ells per a sortir-se’n estan ben portats a pantalla, però un pèl massa emfàticament. I? Jo diria que no tracta de res més, ni va a parar enlloc: la situació és aquesta i anem a divertir-nos-hi una estona, fent comèdia i thriller.

No sóc home de gèneres cinematogràfics; però diria que inicialment està plantejada com una comèdia d’embolics, pèl forçada, i que després deriva cap al thriller (és un dir) amb resolució gairebé tarantiniana. Pur espectacle.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!