Coc Ràpid

Ës notícia que a una escola barcelonina pares i professorat han decidit retirar de la biblioteca del centre diversos contes infantils, entre ells el tan conegut “La caputxeta vermella”. No l’han censurat pas per la suposada pedofília que Gustav Doré immortalitzà, ni pel malnom que la narració durant segles ha atribuït al llop, ni pel canibalisme subjacent ni tampoc per la mort violenta d’una àvia. No. El motiu de la dràstica condemna ha estat l’acusació que el conte és sexista: la “caputxeta vermella” és una nena i suposo que també s’ha considerat el sexe de l’àvia i condicions atribuïdes o suposades. Ignoro si la condemna s’ha fet extensiva al llop, astut, caníbal, assassí i travestista, llop i no lloba.

La censura s’ha perdut amb l’acusació, no s’ha adonat dels valors morals-pedagògics de la molt antiga història escoltada per generacions, conservada durant segles en tradicions orals de l’àmbit rural de França, Àustria i Nord d’Itàlia, recollida per  Perrault al segle XVII i al XIX pels germans Grimm. La història, com d’altres narracions populars, forma part dels mems culturals transmesos des de l’antiguitat en 33 cultures diferents d’Europa, Àsia i Àfrica amb versions i mutacions diverses; el protagonista “bo” pot ésser noi o noia, l’estratagema del “dolent” és distinta, la noia o noi pot escapar de la mort o ésser devorada …

La història ha estat analitzada segons els cànons freudians, entesa com una al·legoria de la pubertat, el despertar sexual, la pederàstia… però el conte és simple, el seu missatge és clar, és una lliçó pràctica per a nenes i nens, s’hi empra la por com a motor de prevenció del perill, adverteix que hi ha depredadors, que no tothom és el que sembla, que la intel·ligència és millor arma que la força . És la lliçó oral amb l’escenografia pròpia de l’àmbit rural que els grans donaren als petits per a formar els patrons de conducta que els havia d’ajudar a sobreviure dels perills existents. Una eina educativa que sortosament s’ha conservat.

Sexista?… No ho sé, per a mi ha estat un recordatori semblant al que la mare em feia, “Nena, no parlis amb gent desconeguda, si et donen caramels no els agafis, duen pólvores de fer seguir…”

N.B. Dia rera dia a Nigèria desapareixen nenes al bosc quan van a buscar llenya o aigua. `

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!