Avi Pep

Ahir nit vaig veure el programa “Sense ficció” a TV3, producció de 3Cat, el títol era prou eloqüent: “Allà on fa més mal” i era el testimoni de víctimes de l’anomenada violència vicària.

Es una qüestió que ja fa masses anys que dura, crec que deu fer uns dos anys ja vaig parlar d’això que anomenen violència vicaria, i tot i que avui en dia tot tingui que estar catalogat, no podem deixar d’acompanyar-ho amb la paraula real que defineix aquests actes: ASSASSINAT, millor dit ASSASSINAT AGREUJAT. Com que no recordava del tot el que havia escrit, l’he buscat, es un escrit del setembre de 2021, i parlava d’un dels casos que es van tractar al “Sense ficció” d’ahir. Cal recordar que l’ASSASSI va fugir, no se si l’han trobat o no, però si encara no ho han fet, ja tarden. El que en aquesta ocasió m’ha impactat més, el que m’ha remogut més per dins meu, es el fet de que l’assassí aquest, truques a la seva dona, la mare del seu fill i li digues: “Busca’t el millor psicòleg que puguis perquè el que acabo de fer no ho superaràs mai”.

Van sortir altres víctimes, altres dones menyspreades, maltractades, agredides verbalment i físicament, dones amb les filles assassinades pel seu company o espòs i pare de les criatures, i el mes greu de tot, es que darrera aquests casos sovint hi ha una deixadesa, una mala praxis, una mala gestió de funcionaries i funcionaris, treballadores i treballadors socials, jutgesses, jutges, fiscals … un pilot de gent que no ha fet la seva feina, que o be no han volgut creure les denuncies de les dones, o be porten el gen del masclisme tan incrustat que no volen veure més enllà del seu propi nas, no volen acceptar que la realitat no es la que elles i ells volen veure, no, la veritat es que tenim ASSESSINS entre nosaltres, que si tots haguessin fet be la seva feina, no haurien ASSESSINAT a tantes i tantes persones.

No n’hi ha prou amb lamentar-se de que no s’ho pensaven, tenen responsabilitat, jo crec que penal i tot, hem de dir prou d’una vegada, menys minuts de silenci i més acció legal, no pot ser que davant de repetitives denuncies contra l’agressor, al futur ASSESSI, se li vulguin mantenir uns privilegis paternals, que permeten que moltes, masses, situacions d’agressions en el nucli de la família, acabin amb la mort, amb l’ASSESSINAT de la parella i/o dels fills.

No deixem que els responsables i còmplices, hem de suposar que involuntaris, d’aquestes maldats, d’aquestes agressions, d’aquests ASSESSINATS, o sigui els que no van fer, ni fan la seva feina ben feta, o sigui els responsables polítics, socials i jurídics, se’n surtin sense pagar el preu just de la seva ignorància o de la seva incompetència, perquè no parlem d’ensarronades, ni parlem de fraus, no, parlem d’ASSESSINATS. Imatge de la producció de 3Cat elaborada per l’equip del “Sense ficció”.